Avui llegia que les malalties neurològiques aniran en augment en els propers anys d'una forma mai vista fins ara. Avui, que és el dia de l' Alzheimer, (la malaltia de la memòria) caldria recordar com funciona el nostre cervell. És interessantíssim llegir els experts quan parlen del cervell i veure si nosaltres mateixos o alguna persona pròxima a nosaltres pateix alguna malaltia d'aquest tipus.
Hi ha molta gent que està angoixada perquè perd la memòria. Jo, com que no n'he tingut mai massa, no m'angoixo gens. De moment. Potser algun dia algú farà adonar-me que ja no puc estar tan tranquilí...
Diu l' Eduard Punset que en diversos experiments s'ha demostrat que la gent perd uns 55 minuts cada dia intentant recordar on ha deixat un objecte o un número de mòbil. Gairebé una hora de temps, de les vuit que un inverteix en treballar, és molt de temps. Ara hem descobert que la raó d'aquests forats a la memòria té poc a veure, de mitjana, amb l'edat o el grau de concentració.
La causa és que, al contrari dels ordinadors, que tenen un sistema d'arxiu codificat, el nostre és purament contextual, és a dir, tenim tendència a recordar un fet determinat en funció del context en què es va produir. Per això recordem millor les coses que ens han ocorregut en llocs inoblidables que en entorns rutinaris o avorrits. "No recordo gens ni mica del que vaig menjar per dinar ahir" - ¡sort! -. Per què no intentem aprofundir en el concepte del context en què es va produir el fet oblidat, en lloc de dir que ens oblidem de tot perquè es fem vells o, el que és pitjor, escoltar les bestieses que ens està deixant anar a la tele ?
L'Eduard Punset diu que una darrera pista per resoldre els problemes importants de la vida quotidiana és no voler apostar per les solucions perfectes i a tota prova. Si algú ofereix solucions utòpiques i inexpugnables, és que no coneix els racons del cervell interessat, sobretot, a sobreviure. Tria l'opció que millora les coses, però no les resol per sempre. Deixem al cervell una mica de llibertat. Ens sentirem millor i, sobretot, no haurem posat atenció en el que deia la ràdio mentre rumiàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.