Al 1969, a la Universitat de Stanford (EUA), el Prof Phillip Zimbardo va realitzar un experiment de Psicologia social. Va deixar dos cotxes abandonats al carrer, dos cotxes idèntics, la mateixa marca, model i fins i tot color.
Un el va deixar en el Bronx, llavors una zona pobra i conflictiva de Nova York i l'altre a Palo Alto, una zona rica i tranqui·lla de Califòrnia. Dos cotxes idèntics
abandonats, dos barris amb poblacions molt diferents i un equip d'especialistes en psicologia social estudiant les conductes de la gent a cada lloc.
Va resultar que el cotxe abandonat al Bronx va començar a ser destrossat en poques hores. Va perdre les llantes, el motor, els miralls, la ràdio, etc.
Tot el que es podia aprofitar s'ho van emportar, i el que no ho destruir.
En canvi l'altre abandonat a Palo Alto es va mantenir intacte.
És comú atribuir a la pobresa les causes del delicte .. Atribució en què coincideixen les posicions ideològiques més conservadores, (de dreta i de
esquerra). No obstant això, l'experiment en qüestió no va finalitzar aquí: quan el cotxe abandonat al Bronx ja estava desfet i el de Palo Alto feia una setmana que estava impecable, els investigadors van trencar un vidre de l'
automòbil de Palo Alto. El resultat va ser que es va desencadenar el mateix procés que en el Bronx, i el robatori, la violència i el vandalisme van reduir el vehicle al mateix estat que el del barri pobre.
Per què el vidre trencat al cotxe abandonat en un veïnat suposadament segur és capaç de disparar tot un procés delictiu?No es tracta de pobresa. Evidentment és una cosa que té a veure amb la psicologia humana i amb les relacions socials. Un vidre trencat en un auto abandonat transmet una idea de deteriorament, de desinterès, de despreocupació que va trencant codis de convivència, com d'absència de llei, de normes, de regles, com que "tot val". Cada nou atac que pateix el cotxe reafirma i multiplica aquesta idea, fins que l'escalada d'actes cada vegada pitjors es torna incontenible, desembocant en una violència irracional.
En experiments posteriors (James Q. Wilson i George Kelling) van desenvolupar la 'Teoria de les finestres trencades ', la mateixa que des d'un punt de vista criminològic conclou que el delicte és més gran en les zones on el descuit, la brutícia, el desordre i el maltractament són més grans.
Si es trenca un vidre d'una finestra d'un edifici i ningú ho repara, aviat estaran
trencats tots els altres. Si una comunitat exhibeix signes de deteriorament i això sembla no importar-li a ningú, llavors allà es generarà el delicte. Si es cometen 'petites faltes '(estacionar en lloc prohibit, excedir el límit de velocitat o passar-se un semàfor en vermell) i aquestes no són sancionades, llavors començaran faltes majors i després delictes cada vegada més greus.
Si els parcs i altres espais públics deteriorats són progressivament abandonats per la majoria de la gent (que deixa de sortir de casa per temor a les bandes), aquests mateixos espais abandonats per la gent són progressivament ocupats pels delinqüents.
La teoria de les finestres trencades va ser aplicada per primera vegada a mitjans de la dècada dels 80 al metro de Nova York, el qual s'havia convertit
En el punt més perillós de la ciutat. Es va començar per combatre les petites transgressions: graffitis deteriorant el lloc, brutícia de les estacions, ebrietat
entre el públic, evasions del pagament del bitllet, petits robatoris i desordres. Els resultats van ser evidents ... Començant pel petit es va aconseguir fer del metro un lloc segur. Posteriorment, el 1994, Rudolph Giuliani, alcalde de Nova York, basat en la teoria de les finestres trencades i en l'experiència del metro, va impulsar una política de 'tolerància zero'.
L'estratègia consistia en crear comunitats netes i ordenades, no permetent
transgressions a la llei i les normes de convivència urbana. El resultat pràctic va ser un enorme descens de tots els índexs criminals de la Ciutat de Nova York. L'expressió 'tolerància zero 'sona a una mena de solució autoritària i
repressiva, però el seu concepte principal és més aviat la prevenció i promoció de condicions socials de seguretat. No es tracta de linxar el delinqüent, ni augmentar la prepotència de la policia; de fet, respecte dels abusos d'autoritat també ha d'aplicar la tolerància zero. No és tolerància zero davant de la persona que comet el delicte, sinó tolerància zero davant del delicte mateix. Es tracta de crear comunitats netes, ordenades, respectuosos de la llei i dels codis bàsics de la convivència social humana.
Si això ho traslladem al nostre país, potser ens seria prou útil, no us ho sembla? I potser podríem començar una nova etapa (amb Estatut retallat i tot) si es posessin davant del país unes persones catalanistes de veritat i que pensessin una mica més enllà dels bigotis i que estimessin i treballessin per Catalunya. Estic segur que les pròximes eleccions poden ser el punt d'inflexió per a construir un país ordenat, modern i equilibrat. I esperant aquest moment, millor que no trenquem més finestres perquè, si seguim així, hi arribarem amb un país totalment destruït del qual ja no en podrem aprofitar res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.