dijous, 4 de març de 2010

L'ànima de les coses.

Els que no creuen en l'ànima potser no ho entendran. Però és igual. La majoria estic segur que creuen en l'ànima de les persones i també en l'ànima de les coses, encara que la nostra societat s'hagi tornat molt materialista i moltes vegades ens presenten els problemes de forma tan asèptica i tan freda que fa que només vegem la superfície i ens descuidem del que hi ha darrere de les coses (o dins d'elles).

Expliquen que un bon dia l'ajuntament va encarregar a un escultor molt conegut un gran cavall per una plaça de la ciutat. Al cap de pocs dies arribava un camió al taller carregat amb un bloc gegant de granit.  L'escultor va començar a treballar, pujat a una escala, a cops de martell i cisell. El fet va crear molta expectació i sempre tenia al voltant molts curiosos mirant com treballava. Sempre hi havia també un grup de nens que cada dia miraven curiosos com l'escultor anava fent.

Però van arribar les vacances i aleshores els nens van marxar, uns a campaments, altres a la muntanya, uns altres a la platja. Quan van tornar, l'escultor ja tenia el cavall acabat. I un dels nens, amb els ulls ben oberts li va preguntar:
-Però ... Com sabies que dins d'aquella pedra hi havia un cavall?

Aquests dies es torna a parla molt d'immigració. Ara ens adonem que els immigrants són un problema. No ens en volíem adonar perquè no ens interessava. Ens interessaven només com a mà d'obra barata i necessària i no volíem veure que darrere hi havia una persona. Massa innocents? Massa càndids? Massa simples? Em sembla que no. Tots sabíem que el problema arribaria un dia o altre i poca cosa hem fet. En som tots una mica culpables, però potser ho són una mica més les administracions.

Com en el cas del cavall: cóm podíem saber que dins d'un immigrant hi havia una persona? Simplement observant. però no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure...

Etiquetes de Technorati:

1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

Benvolgut, particularment penso que tant si algú creu en l'ànima o no, és innegable que l'ànima existeix. Digues-li esperit, fantasma, element vital o el que cadascu defineixi.

Bé per mirar-se el món a poc a poc. La Terra ja corre per nosaltres.