En la mateixa línea de pensament que el degà d'aquesta facultat -el meu admirat Salvador Cardús- vull dir clarament que no estic d'acord amb aquesta mena d'actes vandàlics. Perquè el que van fer els estudiants és simplement vandalisme.
Jo no puc estar d'acord de cap de les maneres amb una senyora que quan obre la boca va sempre contra Catalunya i que sembla que tingui contra nosaltres una fòbia especial. Però l'he de deixar parlar per poder-li rebatre els seus simplistes arguments des de la raó i no des de la força. Els estudiants podien esperar-la amb crits, amb pancartes o amb xiulets; però una vegada dins de l'aula l'havien de deixar parlar i expressar-se. Almenys això és el que jo crec. O, sinó, que no l'haguessin convidat, perquè ja se sabia que la cosa acabaria tal com va acabar.
I aquí és on entraríem en el lliscós i debatut terreny de les llibertats individuals i públiques. Què cal prohibir i què no?. Fins on cal prohibir i fins on no per tal que tots puguem gaudir de llibertat?. Qui té poder de prohibir i qui no? Totes aquestes són preguntes necessàries i imprescindibles.
Alguns es queixen que aquí a Catalunya vulguem prohibir les corrides de toros. Però hi tenim el mateix dret que ells tenen en prohibir a casa seva altres coses també molt discutibles. Els pobles s'han de dotar de lleis que,inevitablement, prohibeixen coses i n'imposen d'altres. Per tant, a mi no em val això que no s'ha de prohibir. A vegades s'ha de prohibir pel bé de la majoria i per tal que la societat no sigui un caos. S'ha de prohibir però s'ha de veure i debatre què, com i quan s'ha de fer.
Ara bé: tota prohibició hauria d'anar acompanyada d'una educació, d'una explicació de per què es fa allò. Sinó, no serveix per a gran cosa i mai avançarem. Quedar-nos amb les tradicions per si mateixes tampoc té cap sentit si no se saben els motius pels quals es fan les coses.
Hola Mitjançant el bloc reflex he vist el link teu.
ResponEliminajo crec que la Rosa Diez buscava precisament que passés això i vam caure al seu parany, gràcies a l’escridassada va aconseguir omplir titulars i mes protagonisme que s hagués fet la xerrada on hagués passat del tot desapercebuda i no hagués omplert cap titular de premsa. No aprendrem mai, li hem donat un protagonisme que no es mereix, i a sobre els que hem quedat com a xenòfobs som els catalans.
Hola Quim: Tens tota la raó amb el que dius que ella buscava justament això: rucs aquells que han caigut en la trampa.
ResponEliminaUna abraçada