diumenge, 6 de juny de 2010

Descoberta una nova malaltia.

Bé, per a ser exactes, qui l'ha descobert aquesta malaltia nova he estat jo fa uns dies. I per a ser més exacte encara, us he de dir que ja coneixia tots els símptomes però no en sabia el nom. Ara ja el sé i es diu EPANYOLITIS CRÒNICA I/O AGUDA.

Us deixo l'adreça de la pàgina d'una associació d'afectats per si voleu informar-vos millor i per, si arriba el cas, algú vol vacunar-se. Pot ser infecciosa!

http://www.facebook.com/home.php#!/group.php?gid=96020599553&ref=ts
Nom:
Associació Catalana d'afectats d' EPANYOLITIS crònica i/o aguda
Categoria:
Interessos comuns - Salut i benestar
Descripció:

CT: Un trastorn mental i emocional que afecta només una part de la personalitat, s'acompanya d'una menor percepció distorsionada de la realitat que en una psicosi, no dóna lloc a pertorbacions de la utilització del llenguatge, i és acompanyada per diversos físics, fisiològics i mentals pertorbacions (com símptomes viscerals, ansietat o fòbies)

EN: Epanyolitis a mental and emotional disorder that affects only part of the personality, is accompanied by a less distorted perception of reality than in a psychosis, does not result in disturbance of the use of language, and is accompanied by various physical, physiological, and mental disturbances (as visceral symptoms, anxieties, or phobias).

 
Hem creat l'Associació ACAE, de moment virtual, amb l’objectiu de donar a conèixer totes aquestes malalties anomenades invisibles, com són la MONARQUIOSIS, la CASTELLONITIS, la MADRILITIS i la SENSIBILITAT MÚLTIPLE ESTRANJERA, que s’engloben en l' anomenat SÍNDROME DE SENSIBILITAT EPANYOLA o simplement EPANYOLITIS
El desconeixement general que hi ha respecte a tots aquestes síndromes, afecta molt negativament a tots els malalts, els quals a més de patir totes les conseqüències psíquiques d’elles: malestar i dolor generalitzat, trastorns emocionals, suo freda, fatiga física i mental, problemes neurològics, i molts d’altres també hem de patir la incomprensió per part de la Societat i el rebuig per part de la Administració Pública central, regional i local.
Estem parlant de malalts aguts i crònics i sovint en estat greu i estem lluitant per tal que se’ns reconegui com a tal, a l’igual que d’altres malalts.
Esperem que, l'Associació ACAE ajuda a sensibilitzar a les persones davant de qui patim aquestes malalties i que entre tots, puguem aconseguir que finalment els organismes oficials de l’Estat ens doni el tracte, respecte, protecció i ajuda que necessitem i mereixem.
Missió:
Donar ajuda als afectats per Epanyolitis, tant crònica com aguda.
Sensibilitzar a les persones respecte aquestes malalties.
Assolir un tracte respectuós, comprensiu, i ajuda per part dels Organismes Oficials Públics.
Més involucració per part de les Administracions Públiques
Productes:
ÀNIMS
CONSELLS
AJUDA MUTUA

Tipus de privacitat:
Obert: tot el contingut és públic.
Informació de contacte
Correu electrònic:
ais@ais.cat
Oficina:
A.C.A.E. Assiociació Catalana d' Afectats d' Epanyolitis
Ubicació:

El Poble Sec - Barcelona - Catalunya - PPCC - EU

Darreres notícies
Notícies:
En psicologia, el terme epanyolitis és un terme general que es refereix a qualsevol desequilibri mental que causa angoixa, però que no interfereix amb el pensament racional ni en l'habilitat de l'individu per a funcionar en la vida diària. Com a malaltia, representa una condició psiquiàtrica en la qual l'angoixa emocional o el conflicte inconscient s'expressa a través de diversos desordres físics, fisiològics i mentals (com a símptomes físics, ansietats, o fòbies).
Potser ha estat definida més simplement com una "pobre habilitat per a adaptar-se al entorn Epanyol, una inhabilitat per a canviar els propis patrons de vida, i la incapacitat de desenvolupar una personalitat més rica, més complexa i més satisfactòria.
La epanyolitis no s'hauria de confondre amb cap psicosi, que es refereix a desordres més severs.
El terme connota de fet una fòbia, desordre o malaltia normal als catalans dels països catalans i la majoria dels catalans estan afectades per la epanyolitis en algun aspecte.
Un problema psicològic es desenvolupa quan els epanyols comencen a interferir en l' entorn immediat, Això però no danya significativament el funcionament normal però si causa ansietat a l'individu.
Amb freqüència els mecanismes existents per a "fer front" a l'ansietat només agreugen la situació, causant mes senyals d'alarma. Fins i tot ha estat definida en termes d'aquesta estratègia d'enfrontament, com un "comportament de defensa contra el dolor psicobiològic excessiu que és autoperpetuador perquè les satisfaccions ideològiques no poden satisfer les necessitats reals.
Algunes epanyolitis poden tenir la seva arrel en mecanismes de defensa de l'ego, però els dos conceptes no són sinònims. Els mecanismes de defenses són una manera normal de desenvolupar i mantenir un sentit consistent del català mentre que només aquells patrons de pensament i comportament que produeixen dificultats per viure s'haurien d'anomenar epanyolitis.
Una epanyolitis, en la teoria psicoanalítica, és un mecanisme d' activa defensa en una situació on els esforços per resoldre conflictes emocionals entre l'epanyol i el català i així el català "només cau malalt d'epanyolitis si el seu català ha perdut la capacitat de conduir d'alguna manera la seva vida i entorn.
Efectes i símptomes
Hi ha moltes formes diferents i específiques de epanyolitis: piromania, desordre obsessiu-compulsiu, epanyolitis d'ansietat, histèria (en la qual l'ansietat pot ser descarregada a través d'un símptoma físic), i una interminable llista de varietats de fòbies: ansietat, tristesa o depressió, ràbia, irritabilitat, confusió mental, baixa autoestima, etc., símptomes del comportament com ara esquivar les fòbies, estat d'alerta, actes impulsius i compulsius, letargia, etc., problemes cognitius com ara pensaments desagradables o desequilibrants, repetició de pensaments i obsessió, fantasieig habitual, negativitat i cinisme, etc. Intersubjectivament, la epanyolitis involucra dependència, agressivitat, perfeccionisme, isolació esquizoide, comportaments socio-culturalment inapropiats, etc.
Tractament
El tractament de les epanyolitis se sol realitzar a través de la psicoanàlisi, psicoteràpia o altres tècniques psiquiàtriques. De tota manera hi ha encara certa controvèrsia sobre si aquests professionals poden realitzar diagnòstics acurats, i si els resultats dels tractaments són apropiats, efectius i fiables.
Mentre que les teràpies de la parla tradicionals (per ex. psicoanàlisi) encoratgen al pacient a explorar aquests patrons de pensament (neuròtics), la teràpia cognitiva ofereix al pacient guies específiques per a reformar i substituir vells patrons per d'altres de nous i més funcionals. De tota manera, com que les teràpies cognitives es basen en la comunicació lògica i raonable i els patrons de pensament, pot ser que molts pacients no estiguin suficientment avançats en autocontrol per a beneficiar-se d'aquestes tècniques. És necessària més recerca sobre els diferents tipus de personalitat i la resposta dels pacients a tècniques de tractament diferents.
Història, ús del terme i casos diagnosticats
El terme va ser emprat per primer cop per doctor Guillem Coll al 1719 per a referir-se a "desordres del sentir i actuar" causats per una "afecció general del sistema nerviós en catalans que visquin en entorn epanyolistes." Per ell, descrivia diversos desordres nerviosos i símptomes que no podien ser explicats psicològicament. Deriva de dues paraules: Epanya i osis (malaltia o condició anormal).
Al llarg de la història, el terme "epanyolitis", mentre que s'ha ajustat en general a les definicions de més amunt, ha estat utilitzat com un terme genèric per a molts fenòmens mèdics o psicològics. Parcialment degut a aquesta manca de definició, ja no s'usa gaire en entorns clínics. Els sistemes de classificació actuals han abandonat la categoria de epanyolitis.
Desordres formalment anomenats epanyolitis es descriuen ara sota termes més específics per al cas com ansietat, depressió, i desordres de la personalitat. A més, l'ús del terme epanyolitis és controvertit, i s'argumenta que és necessari un terme més apropiat per a substituir-lo.
El primer cas diagnosticat, va ser en Jordi Català i Sobirà al 2008 a Barcelona. Mostrava una aguda ansietat al veure banderes espanyoles i escoltar parlar castellà. En aquest estat fugia de la situació, perdent tota possibilitat de relació i comunicació social i de treball, i corria a refugiar-se en ambients solitaris.
Actualment, s’està debatin si és causa laboral justificada.
*************************
R E C O M A N A C I O N S
*************************
- Evitar símbols: Banderes epanyoles i escuts i himnes.
- Fugir de les Converses en castellà
- No mirar ni imaginar cap Torito
- Canviar canal als anuncis i entrevistes en castellà a TV3
- No fer gestions a Telefònica, Correos, VODAFONE
- No assistir a conferències per si de cas és en castellà
- No Partits de la selecció epanyola
- VOSE
- Portar un adhesiu JO NO PARLO EPANYOL
Fer vacances i viatjar a l'estranger, a on no és parla mai en castellà
SEGUIMENT DE LA PANDÈMIA. CASOS DETECTATS A CATALUNYA:
2009-04-26: 1 -
2009-04-27: 2 +1
2009-04-27: 4 +2 [1er cas crònic J.C.S.]
2010-02-09: 858 +856 [la pandèmia creix: Alerta!!]

Etiquetes de Technorati:

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Consell més pràctic: pertànyer a l'Associació per a la Defensa dels Animals: ADDA. Jo en sóc sòcia d'honor. Contribuir a la campanya contra els toros i contra els maltractes als animals en general comporta despeses i poques bromes. La cosa és seriosa i cal posar-s'hi amb ganes.
Salut a tots i tothom.

Jaume Pubill ha dit...

Una cosa no descarta l'altra. Jo estic contra el toros i ajudo a una protectora d'animals on hi treballa una cosina meva.
trono que tot està prou bé..
Una abraçada