diumenge, 27 de juny de 2010

González-Faus: teòleg

Gonnzález-Faus en alguns àmbits de la societat potser és un desconegut. Però parlar d'ell en àmbits eclesials i religiosos és parlar d'un mite. És un dels millors teòlegs que hi ha al nostre país i  arreu del món. Els seus llibres els han llegit milers de persones de tot el món.

Encara recordo les seves classes magistrals a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès. Unes classes plenes de gom a gom, que seguíem embaladits centenars de joves, perquè aquell home ens deia coses noves i interessants. Ara, ja retirat de professor però no retirat de la vida i de l'estudi, segueix  treballant per allò en què sempre ha cregut. Té escrits més de 50 llibres i un munt d'articles i és el responsable teològic de CRISTIANISME I JUSTÍCIA.

Arran de l'últim llibre que ha escrit "Presencia pública de la Iglesia, ¿fermento de fraternidad, o camisa de fuerza?", José Manuel Vidal li ha fet una entrevista que caldria llegir i meditar. Us deixo l'enllaç per si algú ho vol fer i us deixo algunes de les frases que ha deixat anar sense immutar-se i esperant que algú les llegeixi i en prengui bona nota, en uns temps en que la jerarquia de l' església està més a la defensiva que pensant com donar una resposta adequada a les preguntes, inquietuds i problemes dels homes i dones del nostre temps que esperen una resposta des de l'evangeli.

ESGLÉSIA                                                                                               L'Església oficial està massa ficada en una estructura de poder.
L'Església hauria de ser útil i molesta.
L'Església ha d'estar en els llocs on no està ningú.
L'estament més oficial de l'Església està sent profundament infidel al Vaticà II.
Els Papes són presoners de la Cúria romana.
L'Església està nomenant avui els seus bisbes en contra de l'Evangeli.
Ningú li ha dit a l'Església que ha d'estar lliure de problemes.
La missió de l'Església no és ser secta, sinó llevat i ferment.
Hi ha un sector en l'episcopat, més gran del que sembla, que dissenteix de la línia oficial de l'Església.
A Roma li agradaria que les congregacions religioses anessin del breviari al menjador i del menjador al breviari.
L'Església, primer de tot, és la comunitat dels creients.
L'Església accepta les coses amb 200 anys de retard.
Rouco té el poder absolut de la CEE només per un vot.
El que no deixa dormir tranquil a l'Església no és el progressisme o el laïcisme, sinó l'Evangeli.
El problema d'Espanya és que l'Església s'ha ajuntat a la dreta més recalcitrant.
L'Església ha estat la "tonta" ben pagada de la dreta espanyola.
La dreta ha usat a l'Església.


TEÒLEGS
Seguirem a les catacumbes durant algun temps.
El que ha passat aquí amb Pagola, seria impossible a França o Alemanya.
La delació és un dels grans pecats que es donen en l'Església.
A Roma fan cas als "tocats de l'ala" perquè saben que no tenen connexió amb el poble.
Mentre Déu em doni vida, no callaré per tal  impedir que es desfiguri l'Evangeli.


CAPELLANS
El problema de les vocacions no és tant de nombre com de qualitat.
Els futurs capellans conservadors no salvaran el cristianisme a Espanya.
Els capellans del futur convertiran el cristianisme d'Espanya en una secta.    Els moviments neoconservadors solen ser molt piadosos i molt poc il.lustrats.
M'agradaria veure quin tipus de vocacions surten dels moviments neoconservadors.


BASES
Si el poble no passa el seu petit xarampió a temps, acabarà perdent la fe més tard.
El poble ja hauria de saber alguna cosa de la crítica històrica de la Bíblia.

Després d'aquest tast, no us venen ganes de llegir l'entrevista sencera? Jo us aconsellaria que ho féssiu perquè és clarivident, lúcida, il·luminadora i necessària en uns temps en que l'església torna a viure èpoques ben fosques. Podeu trobar-la aquí:

http://www.periodistadigital.com/religion/opinion/2010/04/05/gonzalez-faus-iglesia-obispos-evangelio.shtml