dissabte, 19 de juny de 2010

Viure d'il·lusions o d'esperances?

Mossèn Ballarín -un dels meus autors de capçalera- escriu en un dels seus llibres  que "no és el mateix viure d' il·lusions que viure d'esperances". Segons ell, "hi ha la mateixa diferència entre somiar truites i criar una gallina perquè faci ous. Viure d' il·lusions és somiar truites, creure que ets el rei del petroli i només voler triomfar. Viure d'esperança és saber que ets un pobre home que va tirant pel món".

Aquesta frase tan catalana d'"anar tirant" caldria analitzar-la profundament perquè té una filosofia de la vida darrere seu més profunda del que aparentment pot semblar. "Anar tirant", tant serveix per dir que hom està bé com que no n'està tant. Serveix per a no dir el que l'altre vol saber i hom no vol dir. És el recórrer a  la màxima ambigüitat en certs moments que hom no té ganes d'esplaiar-se. És la filosofia del viure monòton i potser avorrit de cada dia, sense més al·licients que el sol fet de voler continuar vivint. Perquè -si ho analitzem bé- viure no és poca cosa; viure i voler seguir vivint, en certs moments de la vida, té molt mèrit, sobretot quan van maldades; quan et fan fora de la feina i tens una família darrera; quan has de tancar una empresa per la qual has lluitat anys i anys; quan se te'n va aquella persona que estimes tant...

Viure d' il·lusions és bonic i fàcil. I serveix per agafar empenta. Calen aquests moments de color de rosa per viure i sobreviure. Però aquests moments són pocs i no duren gaire. Els moments més comuns i nombrosos són els altres: aquells d'anar estirant el carro, quan la vida te'l va carregant de problemes prou pesats. Són aquells moments en què la malaltia se t'acosta, la injustícia et forada l'ànima i el dia se't fa llarg perquè el cansament acumulat amb els anys ja pesa massa. Aquest és el moment de viure d'esperança. És el moment d'anar al galliner a veure si alguna gallina ha post algun ou. Es recollir els fruits de l'amistat, l'afecte de la família i el recolzament de les pròpies certeses que no abandonen mai.