dimarts, 23 de novembre de 2010

Ja tenim el quadre llest!

El quadre ja està pintat i només li falten els últims retocs. Aquesta vegada la feina s’ha fet sense presses i el retrat s’ha anat fent poc a poc i quasi s’ha pintat sol. En aquests anys de tripartit s’han anat retratant tots de mica en mica; ara una foto, ara una altra; una ganyota per aquí, una rialla per allà, un bes traïdor una mica més enllà. I, és clar, el pintor ha pogut anar col·leccionant totes les fotos, les ha pogut anar estudiant, ha pogut anar pintant el quadre i ara el té al davant ja quasi acabat i llest per mostrar.

Per això el cara a cara previst per avui i que, a darrera hora han prohibit, tampoc no cal. No crec que ens aportés res de nou, si no fos que possiblement a un se li agreujarien els defectes i a l’altre se li remarcarien les virtuts A mi no em sap gens de greu que no es faci perquè tampoc l’hauria mirat. Fa dies que tinc decidit el meu vot, com la majoria de gent, si fa o no fa. La meva decisió està presa de fa dies i la única cosa que m’ha fet rodar una mica el cap ha estat a quin partit dels que afavoreixen la independència de Catalunya hauria de votar. Aquesta és l’autèntica llàstima! El vot independentista sortirà fraccionat i, per tant, afeblit. No n’aprendrem mai!

Espero que després siguin capaços. almenys, de fer les aliances corresponents i afavorir les decisions que afavoreixin clarament Catalunya i plantar cara de veritat davant decisions injustes i status quo que cada dia són més difícils d’aguantar. Per tant, trobaré molt bé que ara els ciutadans castiguin aquells partits que només han fet la gara-gara a Madrid, o hagin aguantat el que sigui per tal de no deixar els culs calents de les poltrones.

Seria hora que es mostrés clarament que molta gent n’estem tips de l’actual situació i que en volem una altra. Amb el nostre vot de diumenge ho podrem manifestar.