M’estimen tal com sóc. Estimo tal com són.
No saber, no poder, intentar i no poder. Amargor. Llàgrimes. Frustració.
Voler i no poder. Intentar-ho i no poder. Somniar i no poder.
Incapacitat. Discapacitat. Limitacions.
Qui no en té? Qui no en tindrà? Qui no n’ha tingut?
La solució està en acceptar-nos tal com som i acceptar els altres tal com són. Llavors veurem les nostres pròpies discapacitats i valorarem una mica millor les dels altres.
Molt interessant el teu blog, fan falta més persones que es dediquin a descriure l'actualitat d'una altra manera, amb opinió i, a més, que s'aventurin a fer-ho en català.
ResponEliminaHi ha pocs com nosaltres.
Et convido a visitar el meu espai, Barreres Zero.
www.vialliuremaxima.blogspot.com
Gràcies, Eva. Si no escrivim en català els catalans, qui ho farà?
ResponEliminaEntra´r al teu blog.