divendres, 24 de desembre de 2010

Nadales del bisbe Antoni Deig

NADALA 1974
Avui tothom espera un altre Advent.
Avui girem els ulls cap a Orient.
L'estable un altre cop farà de soli?
No res! El que esperem és el petroli.

 

 

NADALA 1975
Entre un jove i un vell,
com dos pastors, parlant,
diàleg s'establia:
-Sense Cabdill i amb Rei,
ens naixerà l'Infant?
Si abans naixia...

 

CAP "PERÒ"
Quan engegui el primer plor
allà dins a l'establia
li direm que l'alegria
eixa nit no té un "però".
I que rigui prest, tot d'una,
que en el cel, estels i lluna,
riu que riu, van fent l'ullet
a Josep, també a Maria
i als pastors mig morts de fred.

 

NADAL DE NADALES (1990)
Nadal de nadales,
d'enyor i retorns.
Ja bato les ales
per novells entorns.
La mar queda llunya,
Menorca, també.
Recordant ses cales
des de Catalunya,
el meu nou recer,
cantaré nadales
amb enyorament.
El retorn a casa
-un nou naixement-
curulla la rasa
d'amor i esperança.
Ja sento frisança
pel diví Nadó.
Que accepti l'ofrena
que faig a balquena:
retorns i l'enyor.

NADALA 1989
Neix l'Infant. -I què?-, dirà
l'home rebel, rabadà
de pastures massa humanes
que no copsa ni té ganes
del misteri divinal.
Neix l'Infant. I l'Al·leluia,
que la pau a tots ens duia,
dintre teu ressonarà
-si fas fora el rabadà-
per les festes de Nadal.

XIST! XIST! XIST! (1978)
No feu cap renou
que l'Infant vol néixer,
no feu cap renou
que vol néixer el Sol. Xist! Xist! Xist!
Calli la natura,
no piuli l'ocell;
que regni tot d'una
un silenci greu.
Que emmudeixi l'ona,
no titil·li el cel,
que no parli l'home, tots calleu!, calleu!
Que aquesta Nit santa
no xiuli ni el vent,
ni la tramuntana,
ni el mestral... ni res.
Xist! Xist! Xist!
No feu cap renou
que l'Infant vol néixer,
no feu cap renou
que ha nascut el Sol!

NADALA MARINA (1977)
Ara ja sóc de mar endins!
En ell he de marcar camins
a platges de calma i pau.
He vist més refulgent l'Estrella!
L'Infant, nascut d'una Donzella,
m'ha fet present d'un mar més blau.
El rem vogarà coratjós
guiant la barca de tots dos:
Nadal serà la nostra nau
!