dijous, 10 de març de 2011

Ets gran o ets vell?

Gran és qui té molta edat,
vell és qui ha perdut la jovialitat.
L'edat causa la degeneració de les cèl·lules;
la vellesa produeix el deteriorament de l'esperit.
Ets gran quan et preguntes ... ¿val la pena?;
ets vell quan -sense pensar- respons que no.
Ets gran quan somies;
ets vell quan tot just aconsegueixes dormir.
Ets gran quan encara aprens;
ets vell quan ja no ensenyes.
Ets gran quan aconsegueixes fer exercici;
ets vell quan passes la major part del temps assegut o ajagut al llit.
Ets gran quan el dia que comença és únic;
ets vell quan tots els dies són iguals.
Ets gran quan a la teva agenda tens projectes i obligacions per complir demà, demà passat o la setmana que ve;
ets vell quan la teva agenda està en blanc i només vius pensant en l'ahir.
El gran mira de renovar-se cada dia que comença, el vell s'atura a pensar que aquest pot ser l'últim dels seus dies i es deprimeix, perquè mentre el gran mira l'horitzó, on surt el sol i il.lumina les seves esperances, el vell sent que té cataractes que miren les ombres de l'ahir.
En resum, el gran pot tenir la mateixa edat cronològica que el vell; les seves diferències estan en el seu esperit o en el seu cor.

1 comentari:

onatge ha dit...

De vells no n’hi ha, hi ha persones que tenen la joventut acumulada...

Des del far bona nit.
onatge