dilluns, 6 de juny de 2011

Els acampats i els escampats


El dia 26 de Maig vaig fer un post en aquest mateix blog

http://blogs.avui.cat/jaumepubill/?p=2676

on recollia el discurs que va fer Eduardo Galeano quan va recollir el Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán. Ens recordava que el dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret irrenunciable.

Aquests dies l’Eduardo Galeano s’ha passejat per aquí. Ha deixat per uns dies aquell tranquil “paisito” que és el seu Uruguai i ha volgut respirar els aires de les places espanyoles. Els 270 acampats que avui han votat NO al dret d’autodeteminació haurien fet bé d’escoltar-lo. És el que tenen les assemblees…

No acabo d’entendre que la votació s’hagi hagut de repetir dos cops i s’ha tancat amb aquest resultat: 395 vots a favor i 270 en contra, sobretot quan el dissabte a la nit el 90% dels assistents havien donat el sí. No entenc la falta d’unanimitat en un tema com aquest, sobretot quan demanen “Democràcia Real” Què és per a ells la democràcia real?. Em temo que molt acampats tenen el cap una mica escampat escampat…

El punt que es debatia per incloure al manifest proposava “reconèixer el dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món tal com recull la Carta de les Nacions Unides i, per tant, del poble català”. Això tan normal i tan essencial no es pot acceptar? Què és que el que demanen?

Que escoltin una estona a Galeano en aquesta entrevista que li fan a la Plaça Catalunya de Barcelona. Es nota de seguida que està en forma. No parla només del que passa a les places sinó que ens parla de coses que van una mica més enllà i que són les que indignen de veritat. Parla de coses fonamentals que ens convindria repensar. Segurament que sortirien indignats de sota les pedres!

He trobat el vídeo interessant i us el deixo.