dimarts, 28 de juny de 2011

LES ARRUGUES

mare parlant amb el seu fill

LES ARRUGUES

Cada arruga és un solc,

cada solc un passat,

cada passat un dolor,

cada dolor un creixement.

 

A cada solc una llavor,

a cada llavor un futur,

a cada futur un somni,

a cada somni una realitat.

 

Els presents són fets de passats,

els passats fonamenten els futurs,

els futurs ho aplegaran tot.

 

Benaurat temps que ens fas viure!

Benaurat viure que ens fas créixer!

Benaurat créixer que ens fa arrugues!

Benaurades arrugues que ens fan únics!

 

El temps  pot ser feixuc, esperançat,

dur, relatiu, creatiu,

decebedor o il·lusionador…

però el temps sempre és un regal!

4 comentaris:

Virgínia Allan ha dit...

Jaume, regalo foi ler esta poesia.. linda.. e eu já me preocupo com a passagem do tempo.. começando a sentir seus efeitos! :) Beijo

Jaume Pubill ha dit...

Gràcies, Virgínia, pel teu comentari. M'agrada que una persona tan sensible com tu t'hagi agradat.
Una abraçada

Padma. ha dit...

Maravillosa! A veces me cuesta un poco no temerle a la vejez, pero siempre encuentro que el mejor antídoto para ese miedo es construir a cada paso un presente bello, para que cuando llegue el momento en que mi cara se arrugue, vea en cada línea un motivo para sonreír.
Un abrazo!

Jaume Pubill ha dit...

Gracias, Padma. Cada arruga es una marca de algo que se ha vivido y, por tanto, de algo que nos ha hecho crecer.