dijous, 15 de setembre de 2011

Guapo, ric …i força ruc.

Tots hem pogut llegir avui aquesta poca-soltada engegada com una importantíssima declaració de l’ínclit, il·lustre i gloriós Cristiano Ronaldo: "Em xiulen perquè sóc guapo, ric i bon futbolista. Em tenen enveja".

De seguida –i sense massa esforç- l’he relacionada amb una altra que també he pogut llegir una estona després fullejant els diaris:

“ Juan Eduardo Esnáider, entrenador del Saragossa B, ha impedit que el defensa Ramiro Mayor es presentés a la Selectivitat al·legant que els estudis són incompatibles amb el futbol". "Ets futbolista. Tens contracte professional. Els estudis són incompatibles amb el futbol. El què has de fer quan acabis d'entrenar és descansar, no estudiar".

Amb aquesta mentalitat no m’estranya gens que després surtin cervells privilegiats com el de Cristiano i personatges amb un ego com el seu.

És una mica trist, però aquesta manera de pensar és més freqüent del que ens imaginem. Quants pares inculquen als seus fills, amb l’esperança de que seran figures de l’esport, que els estudis no compten massa? Jo n’he conegut algun… Com també sé que hi han pares de nens de països del tercer món que la seva única esperança és que el seu fill sigui fitxat per un club europeu per tal de poder sortir de la misèria.

No serien compatibles les dues coses: educació i esport? A mi em sembla que sí.

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Que el Cristiano Ronaldo era curtet de gambals ja ho tenia bastant clar, però això de l'entrenador del Saragossa B. m'ha deixat glaçada!!

Jaume Pubill ha dit...

Ja veus, Assumpta, alguns surten com surten perquè potser ningú els ha dit que han de ser modests..