M'agrada, de tant en tant, llegir o escoltar Eduardo Galeano. Per vàries raons:
-Primer, perquè sempre -sí, sempre- diu coses interessants, encara que no sempre s'hi hagi d'estar d'acord en tot.
-Després, perquè convé reflexionar de tant en tant si no volem que el cervell es rovelli. I Galeano té la capacitat de fer reflexionar sempre.
-I en tercer lloc, per un motiu que potser us semblarà intranscendent, però que a mi m'agrada recordar: a més de parlar de coses "serioses", parla del futbol. És d'aquells intel·lectuals que, no només no rebutgen amb fàstic el futbol com fan alguns puritans, sinó que li agrada, hi entén, el defensa com a joc i ha sabut escriure sobre el futbol de manera admirable. En aquesta gravació també en parla una mica cap al final (minut 25). No us ho perdeu, que val la pena. I no us perdeu la lectura final...
No entenc ni m'agrada el futbol. Però el Galeano SÍ. Les seves reflexions s'haurien d'escampar més...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Onatge: T'agradi o no el futbol, E. Galeano no deixa indiferent a ningú. Parla clar i és un home molt lúcid. Tant de bo en tinguéssim molts més.
ResponEliminaUna abraçada
Hola Jauame, estic amb tu, Galeano és GRAN. A casa tenim uns quants llibres d'ell...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge