diumenge, 30 de setembre de 2012

Pierre Dubois: "Una espina molt irritant"



Ahir va morir a Xile el sacerdot francès Pierre Dubois. Tenia 80 anys i patia, des de feia anys, Parkinson. Un home recordat i estimat pels pobres als que havia dedicat la seva vida, S'havia tornat una icona de la lluita pels dels drets humans durant la dictadura de Pinochet.
Va néixer a França el 1931. Va arribar a Xile per treballar en l'Arxidiòcesi de Santiago, on va desenvolupar la seva tasca a les poblacions José María Caro, el Sagrado Corazón de Jesús de Lo Espejo  i la Victòria.
Va ser en aquest últim lloc on va desenvolupar la seva tasca de rector en companyia del seu amic, el també sacerdot André Jarlan, qui va ser mort a mans de carrabiners durant una protesta el 4 de setembre de 1984.
Arran de la seva apassionada lluita, el 1986 va haver d'abandonar Xile. No obstant això, va tornar el 1990 a la seva estimada població La Victòria i després, el 2001 va obtenir la nacionalitat xilena per gràcia.
Documents desclassificats del Departament d'Estat dels EUA esmentaven al recentment desaparegut sacerdot Pierre Dubois com "una espina molt irritant" quan expliquen la seva expulsió de Xile el 1986.
Al setembre d'aquell any agents de Carrabiners i la CNI van violar el domicili a la població La Victòria que Dubois compartia amb els sacerdots Daniel Caruette i Jacques Lancelot, que van ser detinguts i expulsats del país hores després de l'atemptat al dictador Augusto Pinochet a causa de la reinstauració del "estado de sitio".
L'escrit que fa el Servei d' intel·ligència  diu que "els sacerdots, especialment Pierre Dubois, eren actius en l'organització d'activitats de l'església en la població La Victòria, que té la reputació de ser un bastió esquerrà. El Govern de Xile aparentment ha tret avantatge de l'estat de setge , que permet l'expulsió indiscriminada d'estrangers, desfent-se d'aquesta manera d'una espina molt irritant ".
Segons un document de la Vicaria de la Solidaritat que relata la violació de domicili de Dubois, així com també l'expulsió dels tres sacerdots, els agents li van donar "un cop de culata d'arma de foc al cos" a Dubois, mentre el tenien en una camioneta. Després els van traslladar a la tinença del sector i allà "novament Dubois és insultat i colpejat a la cara".  L'11 de setembre els tres capellans van ser embarcats en un vol de Varig amb destinació a França. Pierre Dubois només va poder tornar a Xile amb el retorn a la democràcia el 1990.
Un record agraït per a ell en aquest moment de la seva mort i per tants altres -com el català Joan Alsina- que van lluitar per un poble a qui estimaven i que va sofrir una cruel dictadura. Que descansi en pau!