Ja sabeu que el rei se’ns ha tornat bloguer i està ben decidit a fer-nos la competència. Als seu post de l’altre dia es posa paternalista i comença a donar una sèrie de bons consells. Ens diu que deixem estar les quimeres i que toquem de peus a terra. Que tot ha de seguir igual, que hem d’estar ben units (suposo que per mantenir tots els tripijocs en els que estan immersos ell i els altres destacats membres de la Casa Reial.
Ja que el seu blog no té nom, jo li aconsellaria que n’hi posés un i l’anomenés “El Bribón de la Blogosfera”, tot fent honor al seu vaixell amb el que navegava pel mar. Ara navega (navega penosament -fent pena) i sense massa rumb per la blogosfera, tot donant bons consells i dient-nos que ara no és el moment d’amenaçar el nostre model de convivència. Quin model? Deu ser el model d’amo-esclau en el que ell i molts altres encara creuen…
Un amic m’ha fet arribar aquest clam a la quimera i es veu que no pensa el mateix que el senyor Rei. Us en faig coparticipants.
CANT A LES QUIMERES
Què seria de mi
sense quimeres?
Segurament
caurien les estrelles
i l' escuma del mar
que m' acompanya
no vindria pas blanca
...a l' escullera
(seria ben bé negra).
Què seria del poble
sense els somnis,
i com faríem per
tenir il·lusions
si el temps que ens embolica
fa aroma de misèria
i aquells que no ens entenen
trepitgen les essències
de la veu,
que escriu en opressió?
Què seria de mi
sense quimeres?
Les albes no vindrien
mai senceres,
i els vespres es perdrien
en racons ensordits
i ja no sonarien
els violoncels de nit,
a casa nostra.
Jo vull sentir utopies,
que m' escalfin l' hivern
i per això les busco, cara al vent,
i provo de llançar-les
en un crit de present
perquè aquells que m'escolten
remenin amb passió,
i aferrissadament,
el sac on han desat
tots els anhels.
Llavors serem un munt,
milers, milions de gent,
fent reals les quimeres
que esperem.
Rm 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.