dimecres, 17 de juliol de 2013

La vida d’un nen val menys de 3.000 euros

Una de les coses que més m’han impressionat de la notícia que escoltava avui sobre els 22 nens morts per enverinament a l’Índia és la forma com acabava la notícia:

 “El governador de Bihar, Nitish Kumar, després d'assabentar de les morts va anunciar una compensació a la família dels nens morts per 200.000 rupies (2.569 euros) i va enviar als malalts a un millor hospital”.

La notícia, en sí mateixa, ja és terrible en molts sentits: els nens moren per haver consumit aliments proporcionats pel mateix govern; alguns dels nens moren després de passar 15 hores per evacuar-los; la majoria d’aquests nens anaven als serveis gratuïts que oferien les escoles per tal de poder menjar una mica i, a la vegada, com a reclam per als pares perquè enviessin els seus fills a l’escola. Però no em negareu que és ben trist donar 2.500 euros per la vida d’un nen! Si valdrà poc la vida d’un infant en un país pobre!

Ja hi estem acostumats –potser massa i tot- a veure a la TV o als diaris notícies de nens que són explotats econòmicament o sexualment. Ens anem fent insensibles davant d’aquestes notícies, nosaltres que encara tenim quasi tot el necessari per viure i als nostres infants encara els podem oferir l’indispensable. Però l’escletxa entre la pobresa i la riquesa cada cop en va fent més ampla en el nostre món i , quan ens en adonem ja no serem a temps per poder establir els ponts necessaris per tal de que una part de la població quedi fora definitivament del que en diem l’Estat del benestar.

A l'Índia diuen que hi ha uns 120 milions de nens reben un esmorzar gratuït a les escoles i que potser ja no mengen res més durant la resta del dia. Aquí a casa nostra cada vegada hi han més infants amb necessitats elementals mal cobertes i moltíssima gent de bona voluntat fan molts esforços per rebaixar una mica tantes necessitats. Potser caldrà pensar una mica què ens caldrà fer pels infants, ja que a vegades són els més pobres d’entre els pobres. Caldrà pensar com respectem i protegim els seus drets elementals: dret a la vida, a tenir una família, a la salut , al joc, a l’educació, a no ser explotats, etc. etc.

Notícies com aquesta em fan pensar que encara estem molt lluny d’un món una mica més just i que la tasca principal que han de fer els governs és la de pensar primer en les persones.