diumenge, 28 de juliol de 2013

L’arbre volador

La Marisol Echeberria anava al tren que va descarrilar a Galícia amb el seu fill de set anys. Ella i el seu fill van salvar la vida entre aquell infern de ferros, foc, crits i terror. Però enmig d’aquells moments terribles havia d’arribar un moment bonic quan, una vegada al llit de l’hospital, va descobrir que estava embarassada de set setmanes i que el fetus estava bé.

Barrejats amb el dolor i la mort sempre hi ha petits senyals de vida i esperança i són aquests els que ens cal buscar sempre.

Expliquen que una vegada hi havia un arbre que vivia de puntetes sobre una terra àrida. Aquest arbre oferia un somriure a la primavera, quan brollaven les tiges, alegria a l'estiu quan maduraven els seus fruits i nostàlgia a la tardor quan s'anava quedant nu.

Un hivern van venir uns homes seriosos i el van tallar. L'arbre va veure com l'arrencaven d'aquell tros de terra i se’l van emportar. Era un arbre fort i valent, que va resistir fins a la seva mateixa mort, i és que sabia el que és aguantar el flagell de la sorra que portava el vent i l'alè gelat de la nit que congela fins la saba.No va deixar escapar ni una sola queixa quan el van tallar. Tan sols va deixar anar una petita llàgrima que va anar a caure en el buit que va deixar a la terra.

Ningú se’n va adonar, però amb el pas del temps, d'aquella llàgrima va créixer un altre arbre que també era fort. Un dia, els homes que tallaven els arbres, es van adonar que l'arbre nou que havia crescut, tenia forma d'au. I van quedar sorpresos, perquè mai havien vist cosa igual. Tant els va cridar l'atenció, que es van acostar a ell per tallar-lo. Però abans de donar el primer cop de destral, l'arbre es va posar a volar i les seves fulles a tremolar com plomes al vent. Els homes que tallaven arbres van avisar un caçador. Va disparar i va caure mort l’arbre que volava, amarant la terra amb les gotes de sang que rajaven de la seva ferida.

L'any següent una gran arbreda ja estava creixent en aquell lloc. Cada gota de sang havia arribat a ser un arbre que s'aixecava cap al cel amb les arrels clavades a la terra.

Aquest conte l’explicava un nen a un caminant. Quan el nen va acabar de parlar, el caminant li va preguntar:

-"Qui t'ha ensenyat aquest conte?".

-"El meu avi és l'arbre en forma d'au, al qual van matar d'un tret. Jo he nascut de la seva sang ...."

Quan el nen va marxar movent els braços en forma d'ales, el caminant va quedar sorprès i pensant en una altra història que ell tenia oblidada ....