diumenge, 21 de juliol de 2013

Sort que era diplomàtic aquest Gafo!

Resulta que un tal Juan Carlos Gafo, director adjunt del Comissionat Marca Espanya, va piular divendres des del seu twitter: "Catalanes de mierda. No se merecen nada". Després, això sí, es va disculpar, tot i que les seves disculpes no li han servit per mantenir el càrrec ja que el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, l’ha destituït. Quina altra cosa podia fer, si no?.

El fet en sí mateix no tindria més importància i fins i tot podria ser anecdòtic si no fos que ja estem massa acostumats a aquest tipus de reaccions per part d’alguns espanyols, alguns d’ells amb càrrecs públics fins i tot. Massa sovint,  jutges i autoritats competents, deixen passar aquests insults sense que hi hagi reaccions de cap mena. Aquesta vegada hem d’aplaudir el ministre Margallo perquè ha reaccionat ràpid i bé i tant de bo serveixi de precedent  i, sigui a l’exèrcit, als ministeris, als quarters de la Guàrdia Civil o de la Policia, a les duanes dels aeroports, als jutjats o a les oficines públiques, algú tingui una mica més de sensibilitat cap a aquestes actituds racistes, incíviques i molt poc democràtiques d’alguns funcionaris públics i pari els peus a qui es passi de la ratlla, cosa que no passa ara.

Resulta que –per a més inri i més escarn- aquest tal Gafo és un militar i diplomàtic (quina diplomàcia gasta aquest home i on va estudiar?) espanyol que va ser cap de protocol de La Moncloa entre el 2004 i el 2008, i ambaixador al Líban entre el 2009 i el 2012, entre altres càrrecs diplomàtics. Sort que és diplomàtic també, perquè si només fos militar enviaria ara mateix els tancs a Catalunya perquè, segons diu, no ens mereixem res. Exactament no sé què vol dir amb aquest “res”, però intueixo que deu voler dir que ens mereixem l’espoli i que ens facin morir de fam.

Molts catalans, quan han necessitat anat a les ambaixades espanyoles, ja s’han queixat més d’una vegada de com són tractats. Jo mateix en tinc una mala experiència personal quan em van fer anar a jurar bandera a l’ ambaixada de Montevideo amb una citació que, només llegir-la, em va espantar… També podem recordar el que va passar a les eleccions al Parlament del 25 de Novembre de 2012. Alguns partits  van haver de denunciar les moltes traves que trobaven a consolats i ambaixades espanyoles d’arreu del món per a poder votar. Deien: “Se'ls hi dóna llargues, se'ls hi diu que la documentació no hi és o que no val la pena votar”. I el fet és que molts no van poder votar de cap manera per més que ho van intentar com fos i després de fer molts viatges.

Aquesta és la democràcia que gasta Espanya. Una democràcia que si la miressin des d’ Europa amb una mica de deteniment veurien que té molts tics franquistes i que és avalada per una Constitució teledirigida, mirada molt de prop  per un postfranquisme imperant, per la por i votada en unes circumstàncies força especials. Aquest tal Gafo s’havia de cuidar –se suposa- de deixar bé aquest invent que s’han tret de la màniga de la “Marca España”. Els resultats, pel que es veu, no són pas gaire bons i la imatge que Espanya transmet a l’estranger és la d’un Estat que s’enfonsa en la corrupció, no dóna permís per fer una consulta democràtica, fa servir l’insult i la mentida, maltracta econòmicament i lingüísticament un país com Catalunya, que no desitja res més que poder triar el camí que vol seguir.

Veient tot això, no acabo d’entendre com no hi ha més gent que no veu que només ens queda un camí: fugir com més aviat millor “d’aquesta gent tan ufana i tan superba”.