dissabte, 16 de novembre de 2013

Els 3 Poders de l’ Estat en resumeixen en un: la fatal majoria absoluta del PP

 

“En España no hay Democracia porque no existe separación de poderes y sin ésta no se puede hablar de Constitución” .

Aquesta afirmació tan contundent la feia el jurista PEDRO M. GONZÁLEZ en un article titulat Separación de Poderes (I). Jo, de Dret Constitucional no en sé un borrall, però sí que tinc ulls per veure com van les coses a Espanya i com ens volen enredar constantment volent-nos fer creure que tenim democràcia i una Constitució que, en teoria, ens empara i ens fa a tots iguals. I d’això, res de res.

És al filòsof MONTESQUIEU a qui se li atribueix pròpiament l’anunci de la teoria de la divisió de poders. Per a Montesquieu el valor polític suprem era la LLIBERTAT i el seu enemic més gran era el PODER, ja que tot poder tendeix per la seva pròpia naturalesa a l’abús. Uns anys més tard, Lord Acton reafirmava aquest concepte amb la famosa frase que ha fet fortuna: “El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament”.

Si el poder tendeix a corrompre (cosa que podem comprovar cada dia a Espanya) la única manera que tenim de neutralitzar aquesta tendència és dividir-lo en òrgans distints i independents l’un de l’altre i buscar pesos i frens per tal de trobar el necessari equilibri que garanteixi la llibertat. Un Estat de Dret en primer lloc ha de crear les lleis que han de regir aquest Estat. Després ha de governar d’acord amb aquestes lleis i, finalment, ha de vigilar que tothom –sense excepció- compleixi les lleis que s’han creat.

Podríem dir que aquest és el principi sagrat per on s’hauria de caminar. Però, lluny d’això,  veiem constantment que els poders es barregen de tal manera i les influències d’un sobre els altres són de tal magnitud, que ningú sap exactament on som. El Govern influeix sobre els jutges, que són els que interpreten les lleis i la Constitució i qui fa i desfà segons els interessos del moment. I ja fa massa temps que els interessos dels gran partits espanyols són evidents: la Constitució no es toca (i si es toca és només quan convé i pel que convé) i les lleis serveixen per anar contra uns i a favor dels altres. És com si juguéssim un partit amb àrbitres imparcials que, per tant, ja sabem per endavant a qui afavoriran i a qui no. A Espanya la independència i la separació de poders no es veu per enlloc i en aquest moment és el PP (com en un altre moment va ser el PSOE) qui està saquejant els ciutadans més pobres, afavorint els més rics i qui està aprofitant la situació d’avantatge que li permet tirar sempre l’aigua al seu molí i treure’n beneficis de tot tipus (també econòmics i ben grossos). I tot plegat sempre a favor d’alguns i en contra d’altres ciutadans o territoris en concret…

Amb aquests principis no els cal diàleg ni res. Han construït un mur infranquejable que només es podrà trencar si perden les eleccions i queden políticament febles. Però ja es cuidaran prou –uns i altres- de blindar-se tant com puguin i fer que resulti ben difícil canviar gens ni mica un status quo que els va prou bé. Es van cuidar prou de donar molta força i molt poder als partits polítics majoritaris i no cediran aquest poder de cap de les maneres. D’això se’n pot dir democràcia? Quin mecanisme tenen les minories per trencar aquest infernal cercle viciós? Què pot fer Catalunya per tenir la llibertat que es mereix i que reclama? Aquest és el gran problema que tenim en aquest moment crucial que estem vivint. Els catalans hem arribat a un punt d’emprenyament tal, a un punt d’afartament de que ens prenguin el pèl i els quartos, que una bona majoria ha dit que ja n’hi ha PROU. Però el problema no el podrem resoldre si no anem tots junts (o, almenys, aquesta gran gran majoria de la que parlava i que tots els sondejos diuen que hi ha) i si no fem les coses ben fetes, cosa que no estic segur que sàpiguen fer els partits tal com veig que estan anant les coses.

Seria molt demanar una mica de generositat per part de tots ells, una mica més de perspectiva de futur i de mirar més el bé comú que el bé del propi partit? Així ho esperem, em sembla, la majoria de ciutadans de Catalunya. No ens defraudeu una vegada més.