dimarts, 13 de maig de 2014

Han tallat una branca, però no podran matar les arrels

El Pi de les Tres branques-1905
----------------------------------------------
Aquesta matinada han serrat una de les tres branques del mític pi que cantà Jacint Verdaguer com a símbol de la unitat dels territoris de parla catalana.
Aquests territoris de Catalunya, País Valencià i les Illes es veuen simbolitzats en les tres branques que surten del tronc comú d'aquest pi monumental, esdevenint així una metàfora de la unitat dels Països Catalans.
Situat al Pla de Campllong (Berguedà), el Pi, amb més de 25 metres d'alçada, presideix una esplanada i al seu voltant s'organitza cada any un aplec de contingut patriòtic i reivindicatiu de la unitat dels Països Catalans. Algunes creences populars assenyalen que la seva naixença es remunta al segle XVI, assolint al segle XVIII una grandària considerable. El Pi va ésser durant la seva història testimoni de les batalles de les guerres carlines. Més endavant, durant la Renaixença, esdevé un símbol pel moviment excursionista català, que el converteix en un indret de pelegrinatge i visita.
Jacint Verdaguer, a través del seu poema "El Pi de les Tres Branques", el dota del caràcter de símbol nacional, tot i rememorant un suposat somni del rei en Jaume I que, al peu del Pi, augurava les conquestes i regnat de Catalunya, Mallorca i València.

"Com una torre és son tronc
que s'esbadia en tres branques
com tres titans rabassuts
que sobre els núvols s'abracen,
per sostenir en lo cel
una cúpula de rama
que fa ombra a tot lo pla
com una nova muntanya. (...)

Unides veu a les tres
com les tres cordes d'una arpa
com les tres nimfes d'eixa mar,
d'aqueix jardí les tres Gràcies.
Mes al veure desvetllar
lo lligador d'eixa garba,
profeta, al Conqueridor
sols li diu eixa paraula:
-Preguem, que sols Déu és gran,
los hòmens són ombra vana;
preguem que sia aqueix pi
l'arbre sagrat de la pàtria".
Fragment del poema
Jacint Verdaguer (1845-1902)


A principis del segle XX, s'hi comencen a celebrar trobades de joves patriotes separatistes, majoritàriament de la Unió Catalanista, que edifiquen una torreta de protecció del tronc al ser-los cedit el terreny per part del propietari. A partir d'aleshores, cada any s'hi celebrarà un aplec patriòtic, fins el 1924 en què, sota la dictadura de Primo de Rivera, l'acte de veneració fou prohibit. Re empresa la celebració de l'Aplec amb la República, fou altre cop prohibida amb la dictadura del general Franco, que coincideix amb la mort de l'arbre. Malgrat la mort, ja fa més de 50 anys, s'hi continua celebrant cada any el tradicional Aplec del Pi de les Tres Branques com un símbol de lluita per les llibertats nacionals
Salvat diverses vegades d'ésser talat, ha superat al llarg dels anys tota mena d'agressions i maltempsades, com es pot veure en aquesta foto, en que es veuen els peus dels troncs tots rostats per les agressions rebudes. Aquesta matinada passada l’agressió ha anat una mica més enllà i han serrat tota sencera una de les branques. No s’adonen que podran fer tots els intents possibles per tallar les branques i fer desaparèixer el pi, però mai podran matar del tot les arrels catalanes que simbolitzen aquest arbre. De moment, amb les dues branques que queden, el PI dibuixa la V de Victòria, de Votar i de Valors i ens diu a tots que VENCEREM!
Perquè el primitiu pi va morir ja fa anys però a uns 200 metres d'on es troba situat el Pi, hi ha un altre pi amb tres branques, conegut popularment com el Pi Jove, amb prop de 20 metres d'alçada i el qual encara viu, i simbolitza la renascuda lluita de les noves generacions per la unitat del nostre territori nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
El Pi ha patit constants i simbòlics atacs de “patriotes espanyolistes” que, des de la ignorància i la barbàrie –molt característics en ells- han cregut que amb l'odi perpetu, provinent de la ignorància i la barbàrie, podran matar l’esperit dels països de parla catalana. Però no ho aconseguiran. Tot al contrari: aquesta mena d’atacs -tant físics com morals-, no fan més que reforçar el nostre convenciment que que guanyarem la lluita, tot i que ens costi anys i molta suor. Guanyarem la lluita perquè sabem fefaentment que les nostres arrels són tan importants com les arrel´s; que el nostre passat és tan imprescindible com el nostre futur i que l’un i l’altre van indefectiblement units.
Refarem el Pi tallat i cada una de les rames dels països de parla catalana també es refaran i faran el seu camí. Que ningú en tingui cap mena de dubte!

1 comentari:

enfoques ha dit...

II*II Jaume ho has brodat, m’ho reservo perquè ho llegeixin els meus néts, com tu dius queden les arrels II*II abraçades Josep