Es presenten dos Mossos d’Esquadra (sempre van de dos en dos, com hi van la major part de policies d’arreu el món) a la parròquia de Terrassa i li diuen al mossèn:
- Mossèn, ens hauria d’ajudar a trobar la dona.
-Quina dona?
-La d’en Pere Navarro.
-Què ha perdut la dona en Navarro?
-No ens referim a la seva dona, sinó a la dona que diuen que el va bufetejar.
Suposo que la cosa devia anar més o menys així. I, com que el mossèn no va estar massa disposat a ajudar-los, hi han hagut de tornar amb una ordre judicial a les mans per tal de que els donés la llista de tots els nens i nenes que aquell dia van fer la primera comunió.
Trobo que aquesta història fa massa dies que dura i ja es comença a assemblar a les històries de Mortadelo i Filemón, Agencia de Información, que no resolien mai cap cas o a Anacleto, agente secreto. Cóm si no hi haguessin assumptes més importants per a perdre-hi el temps i els calés! I, el que serà pitjor: que al final de tot plegat no trobaran la dona ni en sortirà res clar de tot aquest tèrbol assumpte on, em fa l’afecte, que algú hi ha posat més pa que formatge. Com no se n’ha acabat de treure l’entrellat d’aquell cas de la Sánchez Camacho al restaurant La Camarga. No hem acabat mai de saber si va ser la mateixa Alícia i la seva amiga Vicky qui van portar el micròfon per gravar la conversa i el gerro pel ram de flors on amagar-lo, o si va ser el PSC qui la va fer gravar. Entretant, sí que hem anat sabent coses com, per exemple, que el PSC era client de l’ agència de detectius Método3 i que una de les detectius era molt amiga de José Zaragoza. Però poca cosa més…
El cas és complicar les coses, donar versions ben diferents per tal de que se’n parli molt i força dies, fer gastar mitjans i diners dels contribuents i acabar de demostrar un cop més que la “justicia és un cachondeo”, com va dir l’insigne alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, ja fa anys. I, com que veig que ells no se’n surten, jo m’ofereixo a ajudar-los desinteressadament i donar-los algunes pistes per si volen obrir noves línies d’investigació i d’aquesta manera resoldre ràpidament l’assumpte. Heus aquí algunes:
-La primera de totes –i no gens menyspreable- és la interessant pista que va donar en Sala i Martín: la dona que li va donar la plantofada era una ex amant despitada. Per tant, el primer que potser s’hauria de fer és “cherchez la femme”, com diuen els francesos.
-No podria ser també algun assumpte pendent de quan era alcalde?. Potser a aquesta senyora li fan fer tancar algun negoci o no li van donar els permisos per obrir-lo; potser alguna multa de tràfic que ella considerava injusta i que va recórrer sense èxit…
-Podria ser també alguna enviada de CDC -o fins i tot directament del mateix Mas-, ara que venen eleccions i és possible que el President hagi agafat una mica de por de que Navarro li arrabassi la cadira de President del Govern. De fet, aquesta pista jo no la tindria massa en compte; però mai se sap!
-Podria ser també algun assumpte pendent de calés. Faria bé el Sr. Navarro de rumiar si deu calés a alguna senyora “de mitjana edat, morena, de complexió forta”. Els deutes no pagats fan emprenyar molt i fan dir frases tan gruixudes com: “Fill de puta.Tu ja saps per què”.
-També podria ser una forma de mirar d’aixecar una mica la seva popularitat, ara que s’arrossega arran de terra com una serp moribunda. Podria haver contractat la senyora com a sicària ligh, tot avisant-la abans –això sí- que la bufetada fos suau i lleugera; que es notés, però no massa. I, per sobre de tot, que no li fes massa mal.
-Els investigadors d’aquest assumpte tant transcendent pel futur de Catalunya haurien d’investigar si la frase va ser dita en català o en castellà. Això sol ja descartaria un munt de gent que, vist com marxa la investigació, no és gens menyspreable.
-Proposo de donar una bona recompensa econòmica -com feien a l’ Oest americà- a qui aporti pistes. Ara que hi ha crisi, ja veuran que en un parell de dies es presenten un munt de testimonis descrivint amb tota mena de pèls i senyals la tal senyora.
-També es pot fer una crida que la senyora en qüestió vagi a confessar-se amb el mossèn de la parròquia. Potser és una de les poques bones cristianes que encara es confessen i que, per tant, creuen en el secret de confessió. El tal mossèn, de totes maneres, podria convèncer-la que es presentés a la policia “motu proprio” i tot arreglat.
-I, per acabar, que investiguin la línia de la crispació, tot i que ja els adverteixo que aquí no hi trobaran res, justament perquè és la insinuació que el propi Navarro va fer d’entrada per tal de despistar el personal.
Ànim, doncs i a no defallir, investigadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.