dissabte, 6 de setembre de 2014

La dona ideal (Conte d’estiu)

- Així que vostè busca parella?
- Es podria dir que sí. Potser no exactament buscant, però sí amb ganes de trobar-ne.
- I digui’m, quin és el tipus de dona que li agrada?
- Bé ... no sabria dir-ho amb precisió, però buscant algun factor comú entre les dones amb què he estat, podria dir que m'agraden intel·ligents, per exemple.
- Ah si? Intel·ligents ... totes aquestes dones han sigut intel·ligents?
- Sí, totes. Bé ..., gairebé ..., excepte una potser ... En realitat, ara que ho recordo, n’hi va haver una rematadament estúpida, però no em va durar gairebé gens ... M’atreviria a dir que sí, que totes amb les que vaig tenir relacions duradores eren intel·ligents.
- Bé, però llavors ... si eren intel·ligents, per què el van escollir a vostè?. Vostè és intel·ligent?
- Òbviament sí!. Bé ... no sóc Einstein però... generalment em defenso força bé.
- Es defensa prou bé o és intel · ligent?
- Ambdues coses ... crec.
- Molt bé, així que si són intel·ligents a vostè li agraden.
- Sí. Bé, no... En realitat sí, però no n’hi ha prou amb això .. he he
- He he?
- Vull dir ... que han de ser intel·ligents, però no només intel·ligents. Ha d'haver-hi alguna cosa més, no sé si  m’entén.                                                                                                                                                           - Crec que sí. I, quines altres coses -a més de la intel·ligència- li agraden a vostè de les dones?
- Uff, moltes ..... La sensibilitat, han de ser persones sensibles.
- Sensibles en quin sentit? Que plorin sovint?
- Nooo, no no no, em refereixo a sensibles. Que no plorin per qualsevol ximpleria, però sí que siguin capaces de commoure’s, que no siguin indiferents, m'explico?
- Possiblement. O sigui que vostè es considera un tipus sensible també?
- Estem parlant de les dones o de mi? Sí, sóc sensible, si.
- Molt sensible?
- No ..... jo que sé, sensible normal, no compliquem les coses... Sóc un tipus bastant sensible.
- Bastant sensible ...
- Bé, sí, bastant sensible. No seré la màxima sensibilitat però tampoc un monstre, de nen vaig plorar veient Bambi ...
- No li va agradar?
- No et passis de llest!. Vaig plorar perquè em va commoure, d’acord?
- Bé. Intel·ligents i sensibles.
- Pseee…
- Alguna cosa més més?
- Sí, és clar.
- Què més?
- Simpàtiques, han de ser simpàtiques, m'agraden simpàtiques.
- Simpàtiques ... bé. I vostè és simpàtic?
- Sí home, sí que ho sóc. Què no ho veus? Si no fos simpàtic ja t'hauria partit la cara, no et sembla?
- Si vostè ho diu ... Resumint. Així que, intel·ligents, sensibles i simpàtiques. Ja està?
- És clar que no! També dolces, amb sentit de l'humor, educades ...
- Com vostè, és clar ...
- Ets ruc o te’l fas?
- Disculpi.
- I han de ser atractives, molt atractives. Perquè fixa’t que si no m'agradessin... només podríem ser amics. no?
- Llavors també atractives. Què vol dir amb això d’atractives?
- Que estiguin bones. Cal que t’ho expliqui?
- Vostè es refereix al fet que siguin boniques ...
- És clar. Que vens de l’hort tu ?. Que estiguin bones, bon cos, cara bonica, bonics ulls, un bon parell de cames, sexys ...
- I les seves relacions passades tenien tot això?
- Sí. Bé, algunes tenien més d'això o d'allò, però es podria dir que sí.
- Vostè es considera un tipus atractiu? Perquè sembla tenir moltes pretensions ...
- I jo que sé. No m’ha anat gens malament ... No, o sigui, no sóc Brad Pitt, però bé, vostè tampoc ho és.
- Però jo no sóc tan primmirat.
- Pitjor per a vostè. Tinc clar que no sóc un Adonis, perquè si ho fos no estaria aquí perdent el temps amb vostè ...
- Està bé, no s'enfadi. El que passa és que vostè em descriu una dona que ha de ser molt atractiva físicament, intel·ligent, sensible, simpàtica, educada, i vostè –si vol que li sigui franc-, és bastant lleig, no sembla massa brillant, és groller, antipàtic i bastant mal educat… Com pensa que una dona així es podria fixar en vostè?
- Bé ... és que vostè està oblidant un detall important
- Sí? Quin?
- En cap moment he dit que ella havia de tenir bon gust.

2 comentaris:

martha sessa ha dit...

Muy bueno!!! También la búsqueda es
Inversa! Y con las mismas aspiraciones!
Je JeJe...

Jaume Pubill Gamisans ha dit...

Sí, claro, las aspiraciones son las mismas. Un beso y saludos a toda l familia.