divendres, 23 de gener de 2015

Grècia: La nostra selfie?

La paraula selfie s’ha posat de moda. Les selfies –les autofotos- són les que ens fem nosaltres mateixos, en general amb un telèfon intel·ligent o webcam i que s’ha posat de moda pujar-les a un lloc web o a les xarxes socials. No és cap cosa nova: els pintors famosos quasi tots s’han fet sempre autoretrats. Ara, degut a la popularització de les càmeres digitals i dels telèfons mòbils amb càmera, tothom se’n fa. Els adolescents més que ningú potser perquè estan en un moment de la seva vida en que han d’afermar la seva personalitat i les fotos són un mitjà, tal com ha destacat algun psicòleg..

Quan en alguna ocasió ens mirem al mirall  amb més atenció i ens observem durant una estona (cosa que acostumem a fer quan no ens trobem gaire bé, o algú ens ha dit que fem mala cara), d’alguna manera ens estem fent una selfie mental. En aquestes ocasions ens observem i ens veiem tal com som, amb els nostres defectes i les nostres virtuts. Llavors ve el moment en què comencem a fer els retocs pertinents per millorar una mica la nostra imatge, sobretot d’aquelles coses que no ens acaben d’agradar de nosaltres mateixos. Moltes de les selfies que ens fem –reconeguem-ho-  són una gran mentida perquè ens les fem amb la nostra millor cara possible.

Grècia fa eleccions aquest diumenge i, encara que Espanya no és Grècia, sí que ens pot servir de selfie per emmirallar-nos-hi una mica perquè tenim moltes coses en comú. Sembla que la gent s’ha anat desencantant dels grans partits perquè troben que els han fallat rotundament en tots els aspectes. Cada dia hi ha més gent amb el nivell de vida retallat i, pel camí que anem, també en els seus drets fonamentals. És cert que el malestar a Grècia és molt més gran perquè ells han tocat fons del tot. Difícilment un país pot caure més avall i per això han hagut de sortir al carrer amb infinitat de protestes i vagues. I per aquest motiu el poble ha dit prou i el diumenge canviaran el seu vot, que tothom diu que anirà cap a Syriza i que ara només cal esperar a veure si arriba a guanyar per majoria absoluta o no.

A Espanya- amb menor intensitat- han passat coses similars i ara s’haurà de veure si el paper de Siriza el fa Podemos. Que aquí les coses no han anat gens bé durant aquests darrers anys, no ho pot negar ningú, per més que el PP vulgui maquillar-ho amb mentides i dissimulacions de tot tipus. Si volem ser francs i no volem fingir, cal que ens mirem al mirall per veure com hem quedat després d’una colla d’anys de trànsit pel desert dolorós de la crisi, que ha deixat les cunetes plenes de cadàvers i gent malferida. És urgent que ens fem l’autoretrat per veure com estem i veure els propis defectes sense hipocresia. I actuar en conseqüència… Per més que el PP ho digui, no som els que ens veiem al mirall. Tots som totalment uns altres; els que han patit la crisi i els que no l’hem patida tant. La societat sencera ha canviat i ha canviat molt. S’han empobrit les nostres butxaques, el nostre ànim i la nostra personalitat.

És hora de deixar de ser narcisistes i mirar-nos de veritat per veure tal com som i tal com hem quedat. Recordeu el mite de Narcís? Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que Narcís s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d'un llac, després d’haver rebutjat tots els aspirants al seu amor. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la contemplació de la seva pròpia imatge, va acabar llençant-se dins les aigües i ofegar-s’hi. Es va enamorar de si mateix, però va ser totalment incapaç de reconèixer-se a si mateix. Serem nosaltres també incapaços de mirar-nos a la cara i reconèixer-nos? En un moment com aquest no hem de deixar que ens adormin amb boniques paraules i tampoc que ens auto enganyem com si no hagués passat res. I tant que ha passat! I per a fer aquest exercici  (que no pot ser d’autocomplaença sinó de realisme) no tenim més remei que mirar-nos primer a la cara: després tancar els ulls i mirar el nostre interior. I si ens volem fer la selfie, en l’hem de fer-la sense retocs ni hipocresies de cap mena. I actuar després en conseqüència.