El cas és que, a partir d’aquell dia, vaig començar a
plantejar-me seriosament si calia canviar la meva modesta i gens boiant situació
econòmica de lloc. Anar-la portant des del meu banc de sempre a algun altre que
tractés amb més cura els meus diners. Ja sé que és un petit gra de sorra sense
importància, però molts grans de sorra fan una platja sencera. Deia llavors:
“Sóc a aquest banc per pura inèrcia i per la típica mandra de canviar de banc.
Ja sé que això no hauria de ser excusa de res i que més d’una vegada m’he
plantejat si hauria de seguir en aquest banc, doncs hi ha coses que no m’agraden
gens ni mica i que potser ja seria hora de passar-me d’una vegada a la banca
ètica….”. Ja ho he fet. Des de fa un parell de mesos que sóc client de TRIODOS BANK i no sabeu pas
com de content vaig quedar ahir quan llegia: TRIODOS
BANK ES DESMARCA DEL PRONUNCIAMENT DE LA BANCA CONTRA LA INDEPENDÈNCIA
Els bancs i els diners tenen una relació íntima, indestriable,
pecaminosa, necessària. Els diners són la seva raó de ser. És el seu objectiu.
És la seva lògica: fer-ne cada dia més, tenir-se cada cop més i fer-los servir
allà on produeixin més sense miraments de cap mena. Això ja ho sabíem tots,
encara que intenten amagar-ho tot dient que ells estan al servei de la gent, que
hi són per ajudar-nos. Però no ens ho creiem. Cada cop ens ho creiem menys. El
diner no té entranyes i sabem que, entre moltes altres coses, dóna poder. I ja
sabem que tenir poder és el que compta. Molt poder. Tant com sigui possible. Amb
el poder es pot fer quasi tot amb total impunitat i sense cap tipus de
conseqüències com veiem cada dia. Ja ho deia Francisco de Quevedo:
“PODEROSO CABALLERO ES DON DINERO” (…Y pues es
quien hace iguales al rico y al pordiosero… da autoridad al gañán y al
jornalero… su fuerza humilla al cobarde y al guerrero… Más valen en cualquier
tierra, (Mirad si es harto sagaz), sus escudos en la paz, que rodelas en la
guerra, pues al natural destierra, y hace propio al forastero. Poderoso
caballero es don Dinero).
Mammó era el déu sirià de la riquesa i aquest
terme és utilitzat al Nou testament per a descriure l'abundància o avarícia
material. És una paraula d'origen arameu que significa "riquesa", però té una
etimologia confusa. Sembla que pot derivar de la paraula hebrea
"matmon", que significa "tresor". També s'utilitza en hebreu aquesta
paraula per a simbolitzar "diners" (ממון.). La paraula grega per Mammó, és
μαμωνας (mamonas). Com deia, la trobem -entre altres llocs- al Sermó de la
muntanya, a la paràbola de l'administrador injust (Lluc 16,13) o a
l’Evangeli de Mateu (Mt 6,24): 24 »Ningú no pot servir dos
senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en
farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner”. És veritat això
que diu Jesús? Sempre és tan dolent el diner?. De veritat que no té entranyes?
No en podria tenir? Si es fa servir tal com l’acostumen a fer servir els bancs
potser sí que l’afirmació és correcta. Només cal tenir una mica de memòria –com
escriu Vicent Sanchis en un article al Punt Avui mateix- i
recordar que
“només fa quatre dies de les preferents, dels desnonaments, del desastre de les caixes, de les targetes de Rodrigo Rato, de les indemnitzacions milionàries als executius més descarats del món i del rescat europeu. Per acabar d'arrodonir el descrèdit, els executius dels principals bancs espanyols han tornat a anunciar beneficis descomunals entre la indiferència o la ràbia de la majoria de l'opinió pública. Els mateixos senyors que s'han equivocat en tot i que han alterat les consciències més santes, ara gosen donar lliçons d'estratègia nacional als seus clients. O no tenen vergonya o són uns desgraciats i han hagut de cedir a les pressions del govern de Rajoy, que els controla fins al punt de fer-los fer el més magre paper. Diuen que se'n van si Catalunya s'independitza? Bon viatge. Es pensen que fan caritat? Es mouen per negoci. Si ells no en volen fer, vindran uns altres a aprofitar-se'n.
Potser aquests altres bancs dels que parla Vicent Sanchis és la
banca ètica. Em sembla que la gent cada com som més sensibles a certs temes i
crec fermament que ha arribat l’hora de la banca ètica si
aquesta sap aprofitar el moment. La crisi ens ha ajudat a veure moltes coses.
Ens ha obert els ulls i ens ha fer enfrontar-nos amb la crua realitat, com diu
Charles Eisenstein en el seu llibre Economía Sagrada.
La crisi ens ha fet afrontar la realitat i hem hagut de reconèixer que
els deutes de molts països no podran ser pagats mai a la vida. "El que
necessitarem és una versió moderna de les reformes econòmiques de Soló a
Atenes fa 2.600 anys. Caldrà perdonar el deute i canviar les nostres
convencions sobre els diners i la propietat", diu
Eisenstein. Potser ha arribat el moment de sortir de
l'Era de la Usura i anar cap a una altra Era que encara no té nom, però que
s’anirà definint poc a poc. Mentre arriba la reforma "solónica" caldrà anar fent
passos. En països com Grècia i Espanya, on l'economia "monetària" ja no
funciona, la gent està redescobrint la necessitat de sortir a l'encontre de les
necessitats reals i retirar-se parcialment de les estructures econòmiques
existents. Els pagesos o els ramaders, per exemple, han trobat fórmules per
arribar directament als consumidors. S'estan creant més i més cooperatives,
bancs de temps , monedes complementàries i altres alternatives ".
Eisenstein vaticina que assistirem a una
reinvenció dels sistemes d'intercanvi que esborrarà les tradicionals fronteres
entre el «regne monetari» i el "no monetari". "No estic parlant de la completa
desmonetització de la nostra societat", adverteix. "Seguirem necessitant els
diners, sobretot per funcionar a nivell internacional o a gran escala. Però part
de la resposta serà tornar a la producció local per a moltes de les coses que
fem servir diàriament i que enriqueixen les nostres vides. I no parlo només de
la relocalització del sistema de producció d'aliments, també en sectors com la
construcció i els serveis ".
I els catalans davant de tot això tenim ara l’ocasió d’or per
respondre a les amenaces de la gran banca: passar-nos -poc a poc i amb bona
lletra- a la banca ètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.