dimecres, 14 d’octubre de 2015

Perillós o prometedor?

Que el món canvia molt ràpidament –molt més que en qualsevol època passada- és un fet que ningú no pot negar. Canvia el món i necessàriament han de canviar les persones i la seva manera de pensar si no es volen quedar fora de joc. Els que ja som grandets ho veiem cada dia: si no fem una mica d’esforç en posar al dia la nostra manera de pensar i si no aprenem les noves tecnologies, ens adonem que aviat no entendrem res i quedarem analfabets totals. Ordinadors, mòbils i tota mena d’artefactes estranys ens sorprenen cada dia i s’imposen ràpidament. Els nens i els joves assimilen ràpidament tots aquests canvis i aparells, els fan servir i s’hi mouen com el peix a l’aigua. Els grans no tenim sempre l’ànim, l’agilitat mental i la preparació per a poder seguir el ritme. És clar que parlo de la majoria i que hi han algunes excepcions.

El que passa amb la tècnica, amb la cultura, amb els mitjans de comunicació, etc., passa també en la política o en altres àmbits de la societat. No ens hem d’espantar, però sí que cal estar alerta per poder desxifrar el món que ens toca viure i les noves formes de llenguatge. Els esdeveniments ens parlen i ens diuen moltes més coses de les que podem suposar. Si fem com l’ínclit president  Rajoy que sembla viure permanentment a la lluna i no assabentar-se de res (per incapacitat o per tàctica política), estarem perduts. Ja veiem com li va a aquesta dreta encarcarada, antiga i arnada que governa Espanya i, si segueix així, els anirà encara pitjor perquè no s’adonen que la modernitat (que ells encara no han acabat d’acceptar) ha quedat enrere i ja estem en la postmodernitat. Fins i tot alguns d’ells sembla que estan ancorats encara en ple segle dinou i no són capaços d’entendre cap dels processos que estan canviant el món.

Catalunya fa temps que parla al carrer i al Parlament i alguns sembla que segueixen essent sords, cecs i muts. Tenen enquestes d’opinió, els arriben veus per tots costats, tenen fets, tenen proclames, tenen manifestacions, tenen reclamacions de tota mena i res de res. No els treus d’allà on són i és ben clar que no han après a llegir ni a interpretar res de res. Només saben manar i manar de la manera que es manava abans, amb el “mando y ordeno”. No saben veure les noves reclamacions i propostes (que a fi de comptes són les de sempre) i no saben veure que la política del futur serà molt diferent de l’actual i que una de les bases fonamentals seran les noves formes de comunicació. Per sort, ara ens podem comunicar fàcilment i ràpid. Amb un simple WattsApp que corri en cadena i que es transforma en poc temps en una bola de neu,  es pot convocar una manifestació en una hora, es poden canviar els plans d’un dia per l’altre i es poden coordinar fàcilment estratègies que poden arribar a desesperar i fer anar de corcoll tot un govern i el poden deixar en ridícul. El món, per bé o per mal, és molt diferent, està tot ell connectat i està en una dinàmica de canvi constant i frenètic. I davant d’aquesta realitat podem tenir por o podem tenir esperança, pot inquietar-nos o pot esperançar-nos; aquesta nova realitat pot ser perillosa o prometedora d’acord a com la sapiguem entomar i si la sabem llegir o no.


Aquí a casa nostra ja fa temps que estan passant coses i més que en passaran en aquests pròxims mesos. Ens esperen esdeveniments que ningú és capaç de preveure i que s’hauran d’anar interpretant a mida que es vagin produint. Demà mateix en tenim un de molt important: tot un President de la Generalitat s’haurà de presentar a declarar davant d’un tribunal força des legitimat i desprestigiat per haver desobeït, segons ells, unes lleis que la majoria considerem injustes i que sempre les interpreten com volen.Segueixen sense ser ni equànimes, ni objectius, ni tolerants.  I sembla que ningú vulgui obrir els ulls per veure i fer alguna cosa en aquesta Espanya on els toros segueixen sent més importants que cap altra cosa. Quina vergonya haurien de tenir aquests que encara se senten espanyols!