dilluns, 25 d’abril de 2016

A un camp d’arbres (de pomeres)

No us plany el sol, ni el glaç ni la rosada
que diàriament us sotmet el seu bany.
I seguiu drets, estàtics com estàtues
davant temibles escamots de mosquits.
Estilitzats, alts i prims, però ferms
com aprenents sardanistes al ras,
entrellaçant-vos les mans en renglera,
uniformats com estudiants britànics.
Pacients peluts, de cabells model Einstein,
suporteu bé els perruquers diligents
que usen tisores automatitzades.
Silueta-plagi dels colls de girafa,
la vostra nou es multiplica en nous.
El suposat rostre fantasmagòric
és el d’un sàtir per naturalesa.
Cos curvilini de branques obertes
amb ereccions vàries i incontrolades,
desvergonyits ofeneu les roselles
que resten eternament sufocades.
No coneixeu més que els marges del camp.
Ni amb l’ajut de la rosa dels vents
quan inclineu la testa encabellada
i doblegueu l’espatlla destrament
heu conquerit el somni vell de caminar
vers l’horitzó que contempleu solemnes,
impertorbablement.
Joan Francesc Dalmau i LlagosteraNomés respiren, Lleida, Pagès, 2000, p. 63.
JOAN FRANCESC DALMAU (Miralcamp, 1968). Poeta i narrador.
Els seus inicis artístics van lligats al món de la cançó. De ben petit mostra una clara inclinació cap a activitats artístiques. Poesia i cançó són dues formules que li permeten de trobar reflectides les seves idees i vivències en una forma d’art directa i assequible. De seguida s’adona que són també el mitjà ideal per satisfer la seva necessitat d’expressar-se.
Com a escriptor, l’any 2000 obté el premi Les Talúries amb el poemari Només respiren. Des d’aleshores, però, ha publicat, bàsicament, narrativa: Per darrere i a les fosques(2001), contes d’humor irreverent; una novel·la policíaca amb rerefons existencialista Ni viu ni mort (Premi Mn. Romà Comamala 2003), i La pell dels altres(Premi Ramon Roca Boncompte 2006), entre d’altres.
Al 2007 comença a escriure articles per al diari de Lleida La Mañana en el que té una secció d’opinió en català “Cartes des de Ferney”. S’ha format també en l’escriptura de guions.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de l’Associació de Guionistes de Catalunya (GAC).