Carles
Capdevila acaba d'escriure aquestes sàvies reflexions. Me les faig meves i us les comparteixo. Valen la pena.
16 coses
que he aprèsaquest 2016
1.
Que
acceptar les limitacions té un punt dolorós i un altre
d’alliberador. Deixes anar pes i et pots abocar en cos i ànima al
que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Quan es
tanca una porta s’obren soletes un munt de finestres.
2.
Que
l’amabilitat pot ser la idea més revolucionària. Té el poder
transformador de les persones que porten el somriure posat, que
transmeten optimisme, que ens fan riure, que per allà on passen
milloren l’ambient.
3.
Que
en lloc de lamentar-nos quan el cos se’ns queixa i deixar anar un
“maleït genoll”, tocaria valorar els anys que fa que ens suporta
i es doblega al nostre servei. En lloc de maleir-nos els ossos
caldria celebrar aquest esquelet que fa el que pot i més per
mantenir-nos drets.
4.
Que
la joia de viure no té mètodes però té mestres. Convé
acostar-nos, a l’espera del contagi, a gent senzilla, que té en la
bondat i l’estima i la cura dels altres el focus, que passen
desapercebuts en un món que premia més el cinisme que la
ingenuïtat.
5.
Que
hem vingut aquí, tot i que ho dissimulem massa bé, a estimar i ser
estimats, i per tant, a cuidar-nos. I que la cura de les persones és
la tasca més important del món, i la menys valorada.
6.
Que
no es pot discutir mai amb un imbècil. La clau és detectar-los i
frenar-los abans, però això requereix una societat madura i
respectuosa que ignori la provocació barata i admiri més els valors
que no els resultats a qualsevol preu.
7.
Que
la persona amb qui no et sàpiga greu plorar i que et faci la
companyia adequada és per força un molt bon amic. Sobretot si també
sabeu riure plegats.
8.
Que
mai no és tard per aprendre a caminar, i que amb l’amic amb qui
més camino som molt més amics des que caminem plegats: ets més
sincer, més directe, més profund.
9.
Que
sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dóna
més fruit que vigilar.
10.
Que
em sedueixen els optimistes pencaires. Els que saben que tot és un
desastre i tot pot anar ben malament, si no hi posem remei aviat. I
per això s’arremanguen. I mantenen aquest punt d’ingenuïtat
necessària per creure que podran. Perquè sense confiança no hi ha
convicció i sense convicció no hi ha resultats i sense resultats no
hi ha motius per mantenir l’esperança.
11.
Que
prioritzar vol dir descartar. Per poder dir el sí entusiasta i
possible al que vols hauràs de dir el no contundent i
desculpabilitzat al que no hi cap.
12.
Que
el pitjor de la por és quan ens pilota, quan s’instal·la al
volant. Perquè la por ens pot fer traïdors. O ens pot paralitzar
del tot. La por de la veritat ens fa mentiders, la por de sentir
emocions fortes ens fa freds, la por del risc ens fa tirar massa
tovalloles, i la por de morir ens pot impedir viure.
13.
Que
som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el
que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem. I com que hem
vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici
sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre
s’aprèn. Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots
aprendre i ensenyar a ser-hi.
14.
Que
ens cal més mala llet i més esperança. Hem d’estar més
emprenyats i més il·lusionats alhora. Ens convé assenyalar i
denunciar els culpables, mirar-los als ulls, no assumir que això
toca, mostrar-los tota la ràbia que sentim. I simultàniament anar
arreglant amb les mans el dia a dia, des de l’inconformisme, amb
ambició i amb la certesa absoluta que és possible.
15.
Que
calen metges i mestres amb visió de capçalera, que en lloc de
dedicar-se al trosset assignat i prou, siguin capaços d’agafar
distància i tenir cura de persones senceres, de cap a peus.
16.
Que
la bellesa és en la mirada, i no hi ha privilegi més bonic que ser
observat des de l’amor incondicional i l’alegria de viure. No hi
ha cap inversió més segura i rendible que envoltar-nos de persones
que ens estimen tal com som, que ens troben guapíssims al marge del
que dicti el mirall. Que ens miren sempre amb bons ulls.
30 de desembre del 2016 DIARI ARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.