Tots
hem vist -i alguns han sofert- el
caos que s’ha originat a l’aeroport del Prat aquests dies per la
vaga d’uns treballadors de l’empresa Eulen, encarregada dels
controls de seguretat. Tots hem vist també com la situació s’ha
arreglat en un moment posant en els controls uns quants Guàrdia
Civils.
No
dic pas que la realitat no sigui generalment molt complexa i que
sovint tendim a simplificar molt les coses. Aquí hi ha una colla de
punts que entren en joc: el dret
de vaga d’uns treballadors; el sistema de
gestió dels aeroports que fa Aena, organisme depenent de l’estat;
el paper dels sindicats; el paper que ha jugat el govern de Rajoy; el
sentit que li donem a allò que anomenem «servei públic»; el
qüestionament que podríem fer del paper de la Guàrdia Civil en un
territori que té policia pròpia, etc., etc.
El
cas és que el desgavell
que hi ha hagut a l’aeroport aquests dies i la vergonya que ha
suposat tot plegat, fan pensar que ja seria hora de què es
prenguessin les mesures necessàries perquè aquestes coses no
passessin. Una vaga mai no pot perjudicar d’una manera tan salvatge
milers i milers de persones. Així com el
dret de vaga dels funcionaris està limitat per la Constitució
mateixa i diu que els
jutges, els fiscals i els magistrats no poden fer vaga; que
tampoc la poden fer els
militars i els cossos i les forces de seguretat de l'Estat i
que la
resta de funcionaris estan obligats a complir els serveis mínims, de
la mateixa manera s’haurien de decretar serveis mínims en al
mateix moment que comenci una vaga que afecti directament a una gran
part de la població.
Per
tant, no calia portar la Guàrdia Civil i simplement decretar uns
serveis mínims i fer-los complir. Res més.
Qui
els
ha de decretar? Qui se n’ha de cuidar de
què
s’acompleixin?
Els governs, per descomptat. I en el cas de l’aeroport
de Barcelona,
la responsabilitat és únicament i exclusiva del govern de Madrid.
Per
tant, tot el caos que s’ha creat -i
s’ha permès de forma deliberada al Prat-
és exclusiva responsabilitat de Madrid, que ha demostrat un cop més
la inutilitat, falta
de confiança
i la mala fe que
demostren sempre que
toca gestionar coses que fan referència a Catalunya. Tothom sap que
l’aeroport de Barcelona dóna grans beneficis i que se n’aprofiten
els altres aeroports de la resta de l’estat. Com passa
amb el
corredor del Mediterrani, amb
els
trens de rodalies, amb
els ports, amb
la majoria d’infraestructures i amb
tantes i tantes coses, fan allò del «perro
del hortelano: que no come ni deja comer al amo».
A
les moltes raons que tenim els catalans per voler ser independents hi
podem afegir aquesta: la total mala fe constant
que demostren els governs de
Madrid envers Catalunya i
el constant afany de recentralització que demostren. Es veu que
nosaltres no devem ser capaços de fer bé les coses...
I
qui no ho vegi és perquè és cec o no ho vol veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.