És més fàcil
embrutar que netejar. És més fàcil destruir que construir. És més
fàcil mentir que desmentir. Darrerament es menteix massa amb
referència a l’anomenat procés català i veiem que massa sovint
es fa realitat en el periodisme i en la política d’aquests darrers
temps aquella famosa frase que diu:«Menteix, menteix, que alguna
cosa queda». Vol dir que
anem malament.
Sempre hi ha hagut
premsa groga, sensacionalista, periodistes mentiders i manipuladors a
qui importava més vendre diaris que no pas la mateixa veritat. Ara
en diuen fake news
i
tenen un èxit espatarrant. Els bons periodistes
sempre diuen que les notícies s’han de contrastar abans de
publicar-les i així ho fan els diaris seriosos. Ara es veu que ja no
cal i sembla que s’hagi donat llum verda a les mitges veritats o
directament a la mentida i, el que és pitjor, sense necessitat de
desmentiment. Quan una cosa es comprova que no és veritat i s’ha
de desmentir vol dir que abans s’ha mentit. Dels diaris amb més
difusió, els millors en el camp de la mentida són La Razón, El
Mundo, l’ABC, El País o El Periódico, i ho fan amb grans frases
de portada, amb fotos falses, o amb el que faci falta per mantenir
les seves tesis preestablertes i els seus atàvics prejudicis. I no
cal dir que també s’hi afegeixen algunes cadenes de TV i algunes
emissores de ràdio (ja us podeu imaginar quines...)
Als periodistes
s’hi han afegit alguns polítics de forma molt entusiasta
aprofitant la volada i preveient que de tot això en poden treure un
grapat de vots. Aquí també podríem fer-hi un rànquing i
trobaríem que els millors en el camp de la mentida són Vox,
Ciudadanos, UPYD, seguits a poca distància del PP, tots dos partits
bons emuladors de Goebbels, el famós ministre de la Informació
popular i propaganda del Tercer Reich d’Adolf Hitler. Fins i tot
sembla que es vulguin fer la competència a veure qui les diu més
grosses per poder engreixar els seus fidels votants. Són tan
miserables que no s’adonen que finalment poden perdre bous i
esquelles, tot i que ara esgarrapen algun vot a costa dels catalans.
Podríem afirmar,
sense por a equivocar-nos, que sembla que s’hagin posat d’acord i
que estan ben convençuts que «el unionismo unido jamás será
vencido» si criden ben fort i
alt tots junts «A por ellos!». I
ara que arriba una tardor que tornarà a ser calenteta ja ens podem
anar preparant perquè tot això anirà en augment.
I
entretant Franco, allà al Valle, esperant frisós a veure què en faran dels seus ossos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.