Sí, avui dia dels
Sants Innocents, m’he decidit a continuar aquest blog que havia
deixat abandonat durant una temporada.
Innocent de mi,
decideixo continuar-lo sabent que hauré d’escriure més o menys el
mateix de sempre i que hauré de seguir avorrint-vos amb les meves
dèries de sempre.
Perquè, innocent de
mi, segueixo tenint esperança que algunes coses canviïn, tot i que
sé prou bé que serà difícil veient el que està passant. Acabem
un any que no ha estat gens bo per una gran majoria de catalans i
veiem com ens han estat prenent el pèl una colla de jutges i
polítics que no han sortit encara del franquisme sociològic que viu
una gran part de la societat espanyola i que, pel que es preveu, no
en sortiran pas durant aquest any que estem a punt de començar i
que, probablement, ja no en sortiran mai més. Allò de què van
deixar-ho tot «atado y bien atado» es veu que era veritat.
Innocent de mi,
confiava una mica en el que en diem democràcia i que les esquerres
espanyoles sabrien fer ús de què anomenem llibertats individuals i
socials; confiava una mica en -pel que es veu- aquesta espècie en
extinció que en diem intel·lectuals espanyols (que, per definició,
vol dir que hauria de ser gent que fa servir l’intel·lecte);
confiava en les institucions europees que, confiava que vetllarien
una mica més pels drets humans i per les llibertats individuals i la
dels pobles.
Confiava, innocent
de mi, en el fet que moltes coses anirien una mica diferent de com
han anat. Innocent de mi, confiava que algunes persones aixecarien la
veu davant de tanta injustícia i que els presos polítics que encara
tenim a les presons a hores d’ara ja serien tots a casa seva.
Innocent de mi,
encara segueixo esperant. Les utopies es veu que es fan esperar i que
és moment d’esperar contra tota esperança. Perquè estic segur
que arribaran nous temps. Tard, però arribaran.
Que tingueu un bon
any nou i gràcies a tots els que passeu per aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.