dimarts, 9 de juliol del 2019

ATMOSFERA IRRESPIRABLE

L’aire s’ha tornat irrespirable
en aquesta terra que crema per dins i per fora.
Cremen els boscos. I amb ells
es cremen les llibertats,
massa esperances
i tantes i tantes il·lusions compartides.
Veiem com s’estan encadenant
les paraules i els pensaments,
les llibertats i els anhels
i com s’estan engarjolant persones íntegres
i somnis que es començaven a fer realitat.

Cada dia ens toca respirar aire irrespirable,
ens hem d’empassar mentides podrides
i hem d’escoltar veredictes de negres togues
repetint sempre les mateixes podrides falsedats.

Entretant, alguns han hagut de baixar foscos esglaons
cap a obscures cel·les carceràries;
Entretant, alguns han de beure l’agre licor de exili;
i a tots ens toca mastegar la ració diària de mentides
mentre se’ns crema aquesta terra per dins i per fora.

Ens crema l’ànima tanta mentida,
tanta falsedat i tanta porqueria televisada i escrita.
Vivim dins d’una bassa d’aigües corruptes
i enyorem l’aire una mica més pur,
les esperances i lluites d’altres temps passats.
Ens toca viure en una terra cremada
on tot se’ns torna fosc i sense esperança,
on els que haurien d’agermanar-se per fer el mateix camí
es barallen per un trist plat de llenties.

Encara haurem de seguir aixafant terra cremada
i els peus se’ns seguiran embrutant una vegada més
d’aquesta pols negra i ofendosa que ho impregna tot
mentre anem fent camí.
Encara ens haurem d’empassar a glopades infinites
aquest aire enrarit que ens paralitza els pulmons,
que ens tempta a parar de caminar
i ens paralitza les cames i el cor.

Però cal seguir, amics, cal persistir
tot i aquest aire irrespirable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari.