Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festa Major. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festa Major. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de maig del 2015

El dia del gos

Aquí a Mollerussa avui és “el dia del gos”. Segurament que molts dels que llegeixin l’expressió “dia del gos” preguntaran : dia del què? És normal que certes expressions només es facin servir en algunes comarques i siguin totalment desconegudes en altres. Aquí al Pla d’ Urgell és aquesta amb expressió que s’ha batejat des de temps immemorials l’endemà del dia de la festa major, que abans era considerat també com a mitja festa («el gos» significa la peresa de treballar en tal dia). Ens explica aquest significat el blog EL DIA DEL GOS: “L'explicació, com qualsevol expressió popular, no és única i varia en funció del lloc d'origen. D'aquesta manera, podria fer referència a l'aprofitament que s'acostuma a fer del que ha quedat, de les viandes de festa dels dies anteriors, però també podria fer referència al fet que l'endemà del dia gros de festa major, la gent dorm fins ben tard per recuperar forces, fent que tot el poble s'impregni d'un silenci que sols els lladrucs del gossos trenquen”. («El dia del què?», al blog El dia del gos (http://eldiadelgos.blogspot.com).

Deia que aquí a Mollerussa avui és el dia del gos perquè aquest darrer cap de setmana hem fet Festa Major en honor de Sant Isidori. La Viquipèdia ens diu que Isidor de Quios o Isidori (el nom pel que és anomenat a Mollerussa, d'on és patró) (Alexandria, Egipte, s. III -Quios, Grècia, 251) fou un marí egipci, cristià i màrtir durant les persecucions de l'emperador Deci. De totes maneres, això del dia del gos era abans. Ara, l’endemà de la Festa Major tothom ha d’anar a fitxar, tal com correspon a una societat moderna on ja no hi ha gaire temps per la mandra, a no ser que hom estigui jubilat (com és el meu cas), o s’estigui en l’atur, que malauradament és el cas de molts.

Parlem de Festa Major i no pas de Setmana Gran, senyors del BBVA! Això de Semana Grande és molt propi d’ Euskadi  i no sé si d’algun altre lloc, però aquí no ho fem servir i queda una mica ridícul (i poc entenedor) anar a treure diners d’un caixer i trobar-se amb un rètol que diu que canviarà l’horari del banc per la Setmana Gran. No sé de qui va ser la idea del cartell i qui n’és el responsable. Però trobo que és tenir molt poca sintonia amb el país i poca sensibilitat amb els clients catalans batejar com a Setmana Gran una cosa que s’ha dit sempre Festa Major. Deu ser cosa dels bancs que, en general, cada vegada tenen menys sensibilitat amb els clients per més que se n’omplin la boca tot sovint i no s’adonen que són els clients qui els donen vida i no pas al revés. Ahir mateix vaig decidir posar-me amb contacte amb un banc dels anomenats ètics per tan de fer-me’n client i anar abandonant progressivament el de sempre…

Tant de bo puguem anar celebrant moltes festes majors més i tant de bo que siguem capaços de transformar-les punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns –la plaça, els pavellons, l'església, els actes culturals, festius o esportius, etc – i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits, cosa cada cop més difícil amb la varietat d`ètnies i cultures cada com més diverses que conforma la nostra societat. Perquè m’he adonat que als actes de les Festes Majors hi participen molt poc els nouvinguts i caldria veure de fer alguna cosa més per tal de que també es convertís en una festa que trobessis propera i en la que s’hi trobessin còmodes. Caldrà pensar-ho.

dijous, 4 de febrer del 2010

Festa Major de Castellnou de Seana.

Castellnou de Seana, a la comarca del Pla d' Urgell, és el meu poble. Ahir, festa de Sant Blai, va celebrar la Festa Major, que s'allargarà fins al cap de setmana.
Vull destacar dues característiques de la Festa Major de Castellnou:
En primer lloc, que mai hi falten les orelletes per a tot el poble i per als visitants. Aquest any he llegit que se n'han fet 600, que es van repartir després de la missa com ja és tradicional.
Les orelletes són un dolç de pasta plana, fina i rodona, fregit i ensucrat. Segons ens explica la Viquipèdia, és idèntic a les orellanes balears, les bunyetes nord-catalanes i els crespells d'Argelers (a Menorca i Mallorca, aquest nom designa uns pastissets o galetes amb forma de flor: vegeu crespell), el crespeth a la Vall d'Aran, les aurelhetas occitanes o lesorejuelas, un dolç de Castella.
Al Pla d'Urgell se'n fan generalment durant les diferents Festes Majors d'hivern. Els ingredients principals són: els ous, la farina, el llevat, l'anís, el moscatell, la matafaluga i l'oli d'oliva.
I en segon lloc, l'altra cosa que ja s'ha fet tradicional i que ja l'any passat vaig destacar-ne la importància: la presentació del 20è volum de la col·lecció Estudis Castellnouencs que es farà diumenge vinent. Aquest any ha fet el llibre la Ramona Sanfeliu, mestra filla del poble, amb el títol "Passejant pel meu poble".
I cal destacar-ne la importància perquè és un poble molt petit que ha estat capaç de fer un llibre cada any -i ja són 20-; perquè tots els escriptors són fills del poble i perquè són interessants i necessaris, ja que recullen la història, els fets i les tradicions nostres.
Per tant, des d'aquí vull felicitar-los a tots per la feina que fan i per l'esforça que hi posen tots plegats a fer-la ben feta.