És un refrany català ben popular, però que és universal i té traducció semblant a altres llengües. En castellà diríem: "A palabras necias, oídos sordos".
L'he recordat aquests dies quan he llegit amb pena que s'han escrit coses totalment injustes i calumnioses de qui jo estimava i admirava. No sé ben bé què s'ha escrit ni qui ho ha escrit, però sí que sé que als familiars d'aquesta persona els ha sabut molt greu. Per injust i per fals. Als familiars d'aquesta persona els diria el següent:
No cal fer cas de segons qui perquè segons qui diu certes coses i dóna certes informacions ja sabem que no és de fiar. En altres ocasions ens han dit tantes mentides! Ens han explicat tants contes de fades! Ens han fet tantes promeses , que després no han complert! Sabem que aquestes persones generalment parlen des de la niciesa i la ignorància més supina o bé des de l'enveja més pregona i total. Per tant, podem dir ben clarament: Brams d'ase, no arriben al cel!
I tampoc no cal fer cas de segons què. Perquè alguns que parlen, parlen per parlar. Sense arguments i amb un discurs gastat i barroer. Algú va dir que la ignorància és atrevida. I és ben veritat. L'ignorant és el que més crida perquè, com que no té arguments, es pensa que cridant es farà escoltar més. Potser es farà sentir, però no pas escoltar. Hi han paraules que no valen res i promeses que ja sabem que no es compliran perquè el que no pot ser, no pot ser i , a més, és impossible. El que corre més de pressa és la mentida i les xafarderies. Però a fi de comptes la veritat és la que triomfa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.