La faula del capsigrany.

Un amic m'ha fet arribar aquesta faula, que seria  ben profitós que meditéssim seriosament ara que tenim més temps per les vacances. M'ha semblat prou interessant per transcriure-la.

Hi havia una vegada, en un poblet petit d'un país qualsevol, un grup de persones que es divertien amb el tonto del poble, un pobre infeliç de poca intel ligència, que vivia fent petits encàrrecs i rebent almoines de la gent del poble.
Diàriament, alguns homes cridaven el capsigrany al bar del poble on es reunien i li oferien escollir entre dues monedes: una de mida gran de 50 centaus i una altra de menor mida, però d'1 peso.
Ell sempre agafava la més gran i menys valuosa, cosa que  era motiu de riota per a tots.
Un dia, algú que observava el grup divertir-se amb el pobre l'innocent, el va cridar a part i li va preguntar si s'havia adonat que la moneda que triava era la de menys valor. I aquest li va respondre:
- És clar que ho sé, no sóc tan tonto ..., val la meitat, però el dia que esculli l'altra, el joc s'ha acabat i no podré guanyar més la meva moneda de 50 centaus.

Podria concloure aquesta història aquí, com un simple acudit, però ES PODEN treure diverses conclusions:
  -La primera: Qui sembla capsigrany, no sempre ho és ..
  -La segona: Qui eren els veritables capsigranys de la història?
  -La tercera: Una ambició desmesurada pot acabar tallant la teva font d'Ingressos.
- La quarta: (però la conclusió més interessant) Podem estar bé i ser feliços, tot i que els altres no tinguin una bona opinió sobre nosaltres. Per tant, el que importa no és el que pensen els altres de nosaltres, sinó el que hom pensa de si mateix.

CONCLUSIÓ:
"El veritable home intel ligent és el que aparenta ser tonto davant d'un tonto que aparenta ser intel ligent" ...

Etiquetes de Technorati: Ase,Autoestima,Ruc català,Psicologia

Brams d'ase, no arriben al cel.

És un refrany català ben popular, però que és universal i té traducció semblant a altres llengües. En castellà diríem: "A palabras necias, oídos sordos".

L'he recordat aquests dies quan he llegit amb pena que s'han escrit coses  totalment injustes i calumnioses de qui jo estimava i admirava. No sé ben bé què s'ha escrit ni qui ho ha escrit, però sí que sé que als familiars d'aquesta persona els ha sabut molt greu. Per injust i per fals. Als familiars d'aquesta persona els diria el següent:

No cal fer cas de segons qui perquè segons qui diu certes coses i dóna certes informacions ja sabem que no és de fiar. En altres ocasions ens han dit tantes mentides! Ens han explicat tants contes de fades! Ens han fet tantes promeses , que després no han complert! Sabem que aquestes persones generalment parlen des de la niciesa i la ignorància més supina o bé des de l'enveja més pregona i total. Per tant, podem dir ben clarament: Brams d'ase, no arriben al cel!

I tampoc no cal fer cas de segons què. Perquè alguns que parlen, parlen per parlar. Sense arguments i amb un discurs gastat i barroer. Algú va dir que la ignorància és atrevida. I és ben veritat. L'ignorant és el que més crida perquè, com que no té arguments, es pensa que cridant es farà escoltar més. Potser es farà sentir, però no pas escoltar. Hi han paraules que no valen res i promeses que ja sabem que no es compliran perquè el que no pot ser, no pot ser i , a més, és impossible. El que corre més de pressa és la mentida i les xafarderies. Però a fi de comptes la veritat és la que triomfa.

 

Etiquetes de Technorati: Ase,Ruc,Burro,Mentida,Calúmnia

Aquí, el més ruc fa rellotges.

Actualment sembla que certs valors no compten per a res. No cal disciplina, no cal estudiar per a fer diners, no cal preparar-se per a ser conegut i sortir a la TV, no cal ser bon escriptor per fer una novel·la que es vengui, no cal ser intel·ligent per poder opinar de qualsevol cosa. Hem baixat el llistó tan baix que ja toca a terra. Jo recordo bons professors, bons mestres d'oficis i bons aprenents, gent amb anys de preparació i estudis, gent que sabia molt de la seva matèria i que , per tant, podia transmetre-la. Ara ja no cal. Ara ja tenim internet i només cal posar un nom, retallar i pegar. No cal ni pensar. No cal el·laborar. No cal gastar els colzes i patir massa. Aviat ens vindrà tot fet: el menjar preparat, las feines es faran soles i només caldrà asseure's davant la pantalla i esperar a veure què passa.

Aquest és el pensar de molts joves que jo conec. I també d'alguns grans, que encara valorem molt els diplomes que es donen per anar a un curset qualsevol. Avui es donen diplomes d'assistència que no volen dir res. No signifiquen res perquè, a vegades, l'assistència significava anar a dormir una estona a una conferència. Però després et donen un diploma que serveix per a engrandir un currículum, per dir a tothom que he fet mil coses...que no serveixen per a res en concret!

Estudiar i preparar-se no serveix de res. És el que diuen. El que serveix el el diploma, el títol. El paper enganxat a la paret o la placa a la porta de l'oficina o del consultori. Però cada dia hi ha més ineptes, en bona part perquè qui tria aquests ineptes és més inepte que ells. Els caps de selecció de personal de les empreses són ineptes i trien algú més inepte que ell per  tal de que no el posi en evidència. No es demana gent intel·ligent. es demana robots.

Però no serà aquesta la realitat del futur. Algun dia això s'haurà d'acabar, penso jo. El món canviarà tant en pocs anys que ara ni ens ho podem imaginar. Caldrà gent preparada, gent que sàpiga el seu ofici, gent que pensi i no que només repeteixi o copiï. Tornarà la formació professional, es valorarà l'art, amb tot el que significa d'imaginació, creació i transformació de la realitat.

El professor José Antonio Marina sol dir que «un ruc connectat a internet segueix essent un ruc». Té raó.

Etiquetes de Technorati: Ruc català,Escola,Ensenyament,Educació