diumenge, 4 d’abril de 2010

Màrius Torres: poeta.

Màrius Torres i Pereña (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942) fou un poeta català, en l'òrbita del simbolisme.

Als vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi i va passar la resta de la seua curta vida al Sanatori de Puigdolena, ubicat a Sant Quirze Safaja. Allà es va dedicar a la lectura i l'escriptura, produint la seua breu obra. Morí als trenta-dos anys.

La seua producció poètica, amb el títol Poesies, es va publicar pòstumament a Cocoayán, (Mèxic, 1947) gràcies al seu amic l'escriptor Joan Sales, a qui va conèixer al mateix sanatori de Pigdolena.

La vessant més íntima i personal de Màrius Torres és el leitmotiv d'una exposició que es pot veure a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL) fins el proper 15 de juny. Manuscrits, aquarel·les i, fins i tot, una composició musical formen part del llegat que es conserva a la UdL i que ara es posa a l'abast del públic, coincidint amb el centenari del naixement del poeta lleidatà.

Els documents exposats recullen la polifacètica personalitat de l'autor, metge de professió, que no solament escrivia poemes, contes i teatre; sinó que llegia i traduïa en diverses llengües, pintava, ocasionalment componia música i exercia tant de crític literari i musical com de comentarista polític. L'exposició mostra tanmateix el ressò universal de Màrius Torres, que ha estat traduït a diverses llengües i musicat per diferents cantautors, mitjançant llibres i discos.

L' innat amor pel saber de Torres fou alimentat encara més per un altre que conegué al sanatori. El de Mercè Figueres, una pacient amb qui Torres compartí lectures, passejos i converses; i que amb la seva mort inspirà alguns dels versos més bells del poeta. Mercè Figueres esdevingué Mahalta (malalta) a l'imaginari personal de Màrius Torres i Lluís Llach musicà la «Cançó a Mahalta» i la inclogué al seu disc «I si canto trist» de 1974.

http://enfilat-al-baobab.blogspot.com/2007_08_01_archive.html

Màrius Torres

i

Mercè Figueres





CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937

Etiquetes de Technorati: ,,