dimarts, 25 de maig de 2010

La capa del bisbe no tapa.

2010-05-24_IMG_2010-05-17_01.15.18__LGR006CO001-1.jpg

Aquests dies s'ha parlat molt del rector de Sant Miquel de Fluvià i Sant Mori, Mn Antoni Viñas per haver-se tret la roba en plena missa i quedar en banyador i sandàlies. Ha sortit als mitjans de comunicació la notícia i tot plegat ha creat un gran rebombori.   A causa de tot això el diumenge passat va oficiar la que va ser la seva darrera missa perquè el bisbe de Girona li ha acceptat la dimissió (segons ell, més aviat li han exigit la dimissió).

Fa de mal parlar d'un cas i d'una persona que no conec prou i d'un cas que només l'he pogut seguir pels diaris. Però, pel que he pogut entendre, el gest de Mn Viñas volia ser un gest penitencial i profètic que una part de la gent no ha entès.

Però el que menys he entès és que el seu bisbe no li fes costat. Tot plegat em dóna la sensació que hauria pogut acabar d'una altra manera i, entre tots, podien haver explicat i fet entendre què volia dir amb aquest gest. El mateix Mn Viñas va afirmar que en els darrers dies «he tingut una sensació d'abandonament, m'he sentit com un cuc. Però mai he estat tan feliç com aquests dies i m'he acollit a Crist més que mai». Per això, en referència a l'Evangeli va dir: «Tot s'ha acomplert, Pare. A les teves mans encomano el meu esperit. I expirà». I després d'esquinçar-se els vels del temple el Centurió va dir: «Realment aquest era fill de Déu».

Francesc d' Assís va fer un gest semblant davant del bisbe d' Assís i el seu pare. El seu pare, Pietro Bernardonne li recrimina que li ha donat tot i vol passar comptes amb ell perquè li ha malgastat la seva fortuna. Llavors, davant del bisbe d' Assís, Francesco queda nu, tal com va néixer. El bisbe el tapa amb la seva capa...

Etiquetes de Technorati: