Jo crec que els que guanyen molts diners –persones o empreses- és prou just, equitatiu i saludable que paguin més impostos que els que no guanyen gran cosa o potser fins i tot no guanyen res; però també és cert que no deu ser gaire bonic veure com l’Estat t’atraca a mà armada i s’aprofita de forma indeguda de la teva feina: una cosa és la justícia social i una altra el saqueig o l’extorsió, vingui d’on vingui (i si ve de l’ Estat encara és pitjor). Per això s’han inventat i consolidat els paradisos fiscals i les mil i una argúcies legals per pagar els mínims impostos. Sala-i-Martín explica amb detall com s’ho fan grans empreses com Google o Facebook i personatges com Messi i altres famosos per a pagar menys amb el “"truc” anomenat “doble irlandès”. Llegiu l’article que és molt il·lustratiu. Acaba l’article amb aquestes paraules:
“D'alguna manera, el ministre Montoro s'ha aprofitat de la imatge de Messi igual que s'aprofita de la imatge de quantitat de famosos per extorsionar-los-hi uns quants milions d'euros. I és que això d'amenaçar la gent que viu de la seva imatge perquè acabin pagant per tal d'evitar escàndols és una pràctica habitual de l'Agència Tributària espanyola. De passada, el fisc aprofita el nom de les persones a les que persegueix per fer la campanya de "conscienciació" de la resta dels ciutadans perquè no tinguin temptacions de defraudar a hisenda. El més irònic és que hisenda utilitza el nom d'aquests famosos per fer la seva pròpia campanya sense pagar ni un euro i, el que és pitjor, sense pagar impostos per això”.
Podríem dir que el que fa el Sr. Montoro és el que fan els xulos, no en el sentit de fatxendes, fanfarrons i provocadors –que també-, sinó en el sentit que col·loquialment s’empra aquesta paraula per designar les persones que viuen a costa d'una o més prostitutes (i que tenen com a sinònims: macarra, macarró, alcahuet o proxeneta). Sí, podríem dir que l’ Estat moltes vegades actua exactament com un proxeneta que exprimeix i extorsiona tan com pot. A alguns més que altres, és clar!. Catalunya en sap un bon tros d’això i segur que alguns dels ciutadans més rics també ho saben.
El mal, però, no és tan aquest, perquè ja he dit que jo sóc partidari que els rics paguin més impostos per tal d’anivellar d’alguna manera les diferències i fer una societat més justa. El mal, en realitat, rau en què a alguns els toca pagar perquè Hisenda els té sota la seva mirada i altres se n’escapen impunement perquè ningú els controla. Si tots paguéssim els impostos que ens correspon segons la llei no podríem dir res, aniríem tots molt millor i altra cosa seria… El mal és que les actituds xulesques que fan servir ministres com Montoro no ajuden gens ni mica a que la gent sigui més responsable a l’hora de pagar, sinó que més aviat provoquen l’efecte contrari: la gent busca nous mètodes per defraudar i es confirma allò de que “feta la llei, feta la trampa”. I són actitud xulesques les d’aquell individu que amenaça i exigeix que li paguin quan ell és el primer deutor. Un exemple el tenim amb l’ Estat, que no paga el que per llei li deu a la Generalitat i, en canvi, exigeix que la Generalitat pagui: una actitud de perfecte macarra!
D’acord que Messi pagui el que hagi de pagar i el que li correspongui segons la llei. Però com ell, tots els altres!. Que si no hi hagués tants defraudadors podrem mantenir els hospitals, les escoles o els tallers ocupacionals com el que jo treballo i al que cada dia que passa hi arriba menys subvencions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.