“Constitució i llei”

Mariano Rajoy està nerviós. De no dir res, de no fer res, de fer només de Don Tancredo, ha passat a posar-se una mica nerviós amb el que està passant a Catalunya i ha obert una mica la boca aquesta tarda al Senat. Se’l notava nerviós i enfadat, llençant a l’aire un un reguitzell de preguntes:

"Que vol dir que he de fer una proposta?? S'ha de donat alguna cosa a tot aquell que anunciï un referèndum il·legal?? I què és el que s'ha de donar?? S'ha de donar alguna cosa a canvi d'anunciar una convocatòria il·legal?? Vol dir que els he de donar el pacte fiscal?? No em parli del model federal perquè no els convé... Què faria vostè??".

Ha conclòs amb les següents paraules, que han sonat com a epitafi:

A Catalunya només li puc oferir "la Constitució i la llei". "Què més es pot oferir?

Doncs miri, Sr. Rajoy: vostè, per no oferir, no ofereix res. Vostè és un estaquirot plantat enmig de la plaça que no ha sabut gestionar la mala maror creixent. La única cosa que fa és escudar-se en la llei i la Constitució per dir NO a tot. No sap que “Llei no és sinònim de justícia”. Vostè no deu saber que hi han lleis absolutament injustes. Que van néixer injustes i segueixen injustes fins que algú no les canvia. El fet de que existeixi una llei durant anys i panys no vol dir que sigui justa i el temps no transforma una llei injusta en justa. Com a molt, fa que la injustícia d’aquella llei perduri en el temps. Res més. Fins i tot podríem dir que moltes vegades el  temps normalment les envelleix, les fa caduques i -si no ho eren en el moment de fer-les- s´hi poden arribar a tornar amb el temps. Vostè no vol canviar cap llei i no dóna cap sortida perquè es pugui canviar alguna cosa.

Les lleis injustes s’han de canviar o derogar. I aquesta Constitució que vostè considera tan sagrada i intocable possiblement s’havia d’haver canviat ja fa temps i s’havia d’haver canviat a fons. Fa temps que ja no serveix. I sap qui l’ha de canviar? Ho ha de fer el poble. I perquè el poble pugui fer-ho, se li ha de donar l’oportunitat i els instruments. I encara que vostè no se’n vulgui assabentar, cada dia hi ha més gent que ho demana. Vostès veuran (em refereixo als dos gran partits, que són qui poden fer-ho) si en fan cas o si segueixen fent el sord… No pateixin, que sortiran altres partits que els arraconaran ben aviat si continuen així.

Vostès han fet servir la llei per al seu profit. Han fet un sistema de lleis en el que només es pot tocar allò que a vostès els convé. I ja es veu que no els convé tocar res perquè, amb aquestes lleis, s’han omplert i s’omplen la butxaca uns quants vius i barruts. El seu partit n’és un bon exemple, Sr. Rajoy, tot i que no ho vulguin reconèixer i li sembli que demanant perdó ja n’hi ha prou. Tothom sap sota quines pressions es va fer aquesta Constitució i tothom sap que amb aquestes condicions no es podien fer unes lleis justes, per més que en aquells moments molta gent les votés, degut al moment en què en vivia. També Franco feia lleis. I totes les dictadures en fan. I fan Constitucions. I no pas per això són totes justes. Qui ha d’acceptar i votar les lleis que ens regeixen és el poble, cosa que a vostès els fa molta por preguntar directament perquè potser els farien fora. Molts ciutadans estan massa tips de lleis injustes i manipulades; de partits podrits, d’un sistema que no s’aguanta per enlloc i de maneres de fer política com la que es fa. Estan farts del que fan vostès i del que no deixen fer.