dissabte, 17 de gener de 2015

A favor dels toros

Estic a favor dels toros. No pas de les corrides de toros, aquesta cosa vergonyosa, cruel i primitiva que alguns anomenen art i espectacle, en el que un pobre animal, cansat, marejat, mig ferit i espantat pel lloc i els crits de la gent ha d’envestir un drap de colors i que té com a objectiu final ser mort per l’espasa d’un “artista”. Respecto a qui encara li agradi (tinc bons amics a qui els agraden molt els toros) aquesta mena de coses, però jo no puc compartir gens ni mica aquest punt de vista, aquestes estètiques estranyes i unes explicacions que ja no duen enlloc de tant passades de moda, tan ràncies i tan poc convincents per a una persona del S XXI. A mi no m’hi trobaran pas defensant aquesta tradició.

Estic a favor dels toros, d’aquests impressionants animals que corren lliures pels camps, on tenen el seu lloc i el seu hàbitat natural. No puc entendre, doncs, aquesta anomenada tradició, sinònim de barbàrie, endarreriment i insensibilitat. No puc entendre tampoc que el Gobierno del PP posi diner públic per protegir això que ells en diuen bé cultural i que, segons una enquesta de Sigma Dos del juny de 2011 aportada per la plataforma antitaurina “La Tortura no es Cultura”, només un 18% dels espanyols accepta atorgar fons públics per ajudar aquest negoci d’uns quants que es dediquen al món del toro i de les corrides que tan essencialment espanyols diuen que és.

Avui m’ha vingut de gust escriure sobre aquest tema perquè fa ben pocs dies vaig llegir que Luis Santamaría, conseller de Governació i Justícia del país valencià, ha fet un avantprojecte de llei per fer dels toros i de les festes dels bous al carrer un Bé d’ Interès Cultural i protegir millor el món del toro. En aquest mateix sentit, Marcial Marín, Consejero de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Castilla-La Mancha ha dit que vol treballar per “engrandecer, proteger e impulsar la Fiesta de los Toros en Castilla-La Mancha”

Catalunya va prohibir les corrides i trobo que encara es van quedar curts amb algunes altres festes amb animals. El PP diu que farà mans i mànigues per revocar aquesta llei del Parlament i segur que trobarà un munt d’aliats entre la flor i nata d’intel·lectuals espanyols que creuen que, si es perden els toros es perd Espanya. Quina poca confiança que li tenen si tot depèn d’això! De totes maneres, també trobem  altres opinions i grups cada dia més nombrosos de persones que creuen que això s’hauria d’acabar d’una vegada. Per exemple, e fotògraf mexicà Enrique Villaseñor, que va ser un gran aficionat als toros i ara es abolicionista. O, com ell prefereix dir, evolucionista: “He llegado a un momento de mi vida en que me duele más el sufrimiento de un animal que todo lo que yo pueda disfrutar”. Entre 1993 i 1994, Villaseñor va realitzar a la Monumental Plaza México un assaig fotogràfic que va denominar Toda la vida, toda la muerte  i que, segosn ells mateix, diu que és una “evocación de la fiesta brava en los linderos del arte, la belleza, la cultura y la barbarie”. Ara, però, s’ha adonat que ha d’evolucionar des d’una cultura rebuda cap a la honestedat i cap a la racionalitat. En una entrevista molt interessant que li fa ELDIARIO.ES manifesta aquesta espècie de conversió i caiguda del cavall, com Sant Pau.

Entre els molts motius que tenim per marxar d’ Espanya, aquest n’és un més i no pas menor, encara que ho pugui semblar (potser fins i tot podria ser ben simbòlic). No vull pertànyer a un país on encara són legals i -el que és pitjor- es promocionen aquesta mena d’espectacles denigrants. Espero que mai més es puguin donar espectacles cruels i vergonyants com el de les corrides en una Catalunya que volem diferent, nova, moderna i culta. Estic segur que aquest país, per a ser-ho, no necessitarà ni tricornis ni monteres, simbolisme de repressió, tortura i primitivisme. Si per cas, necessitarem altres coses i els diners públics anirà molt millor si serveixen per crear feina i cultura autèntica. No pas aquesta subcultura de sofriment i mort animals que patrocinen i exalcen alguns…