Les meves lectures

 

Avui m’han preguntat quin tipus de lectures m’agraden  i què llegeixo ara que estic jubilat i tinc més temps. He contestat –he volgut ser sincer- que no llegia gaire més que abans perquè tinc el dia força ple de coses i que acostumo a llegir més o menys el que llegia abans. Crec que, en el fons, els lectors aficionats –els que llegim per simple plaer- tenim molta tendència a llegir sempre els mateixos gèneres. No sé si puc generalitzar aquesta situació, però a mi em passa això i, perquè em passa a mi, em sembla que deu passar a més gent. Hi han gèneres que no he tastat mai i que no em sento atret ni gaire estimulat per tastar-los. Segurament que em perdo moltes coses, però amb tot el que s’edita actualment és impossible poder fer una bona tria. És diferent del lector professional o semi professional, que ha de llegir una mica de tot per la seva professió o per la seva feina. A vegades em refio d’alguna crítica o d’algun amic i llegeixo coses que surten de la meva habitual òrbita i he de dir que a vegades els he hagut de donar les gràcies i alguna altra els he maleït els ossos perquè la seva recomanació no ha sigut gens del meu gust.

De fet, existeixen molts tipus de lectors, tots ells amb els seus gustos ben particulars i segur que no podem fer-ne un retrat-robot ni tenir l’aspiració de classificar-los. Deu ser impossible. Hi han lectors de poesia, de novel·la, de llibres tècnics, d’història o d’un tema ben determinat i concret. Hi han lectors només de premsa esportiva o de premsa del cor. Hi han lectors devoradors de llibres i amb tanta gana que sembla que no acaben d’estar mai tips. N’hi han que necessiten tenir dos o tres llibres començats i tenen l’habilitat i l’art de saltar d’un a l’altre sense problema. Hi ha gent que diu que llegeix tres o quatre llibres cada setmana. En canvi, hi han lectors lents, tranquils i als que els llibres els dures dies i dies. Semblen com aquells malalts desganats a qui el metge li diu que ha de menjar si no es vol morir . Aquests lectors sembla que llegeixin per força i no per ganes, cosa que segurament que no és pas així, sino que simplement tenen un altre ritme, com el tenim tots per moure’ns per la vida.

Darrerament m’he tornat molt lector de blogs. Ja ho era, però ara és on hi dedico més temps. Puc dir que m’he tornat lector de blogs i de relectures de llibres que tinc a la biblioteca plens de pols i que no agafava d’anys. M’agrada tornar-los a fullejar després de treure’n amorosament la pols i recordar vells temps i velles situacions. Em porten records i em transporten a altres temps. A vegades es dóna el cas que la relectura és molt més saborosa i profitosa que la primera i, en molts cassos, es dóna el cas que sembla que hom llegeix un llibre nou de tant oblidat que el tenia…

Pel que fa als blogs, val a dir que he anat descobrint tot un món nou i ple d’infinites possibilitats i de categories. Hi han milers i milers de blogs i d’una varietat infinita. També és cert que se’n troba de tots nivells de qualitat; des d’alguns d’ínfima qualitat fins a autèntiques obres literàries d’un valor molt alt. Hi han blogs seriosos i blogs que són autèntics blufs. S’ha de fer una bona tria. Un cop feta, hom s’hi pot passar molt bones estones llegint i aprenent. I a mi no em passa allò de que “el llegir no em fa perdre l’escriure”. Tot al contrari: llegir certs blogs més aviat m’estimula a seguir escrivint aquestes modestes línies que, de tant en tant us faig arribar. Gràcies als que les llegiu.