dissabte, 30 de gener de 2016

Usurpadors del poder

Aquí a Catalunya ja ho vam tenir molt complicat a l’hora d’elegir President. Va costar, però finalment i amb molts entrebancs va sortir. A Espanya em dóna la impressió que, tal com pinta el panorama, encara ho poden tenir pitjor. Dic ‘poden’ –i potser no ho hauria de dir-, perquè sento Madrid molt i molt lluny, tot i sabent que encara són ells qui ens governen i els que tenen la bossa. Per tant, no seria del tot bo caure en la temptació del “ja s’ho faran”. De moment en depenem, ens agradi o no, i seguirem depenent-ne si no canviem les coses.  I les coses no són fàcils de canviar si no hi ha predisposició de diàleg,  que no hi és ni s’espera que hi sigui. Les minories han d’anar fent la feina per elles mateixes perquè ningú més els la farà. Dins d’Espanya els catalans som minoria i, tal com estan les coses, no podem influir gaire a Madrid perquè no ens acostumen a escoltar gaire i mai no ens han entès. L’estatus quo actual fa que tinguin l’aixeta i ens donen l’aigua que volen i quan volen. Aquesta situació, si la mirem objectivament, ens hauria d’indignar, però sembla que encara hi ha molts catalans que no se n’adonen i sembla que la vulguin aguantar estoicament per secula seculorum .

Aquesta situació d’enfrontament i mirades de reüll entre els grans partits que vivim aquests dies seria prou divertida si no fos que fa molta de llàstima i indica que tenen un concepte de democràcia molt primari. Els sembla que la situació de poder privilegiada i compartida  que han tingut durant anys els gran partits corre perill i qualsevol dels que arriben nous només arriben per usurpar-los el poder.  No saben què és governar en coalició i haver d’escoltar veus diferents. No tenen cultura democràtica. Encara creuen que les majories poden fer el que els roti i que les minories s’han d’aguantar, que per això són minories. No sé qui serà el nou president del Gobierno de España, però no tinc gaires esperances que sigui algú que vulgui escoltar, entendre i arreglar una situació com la de Catalunya, que resulta incòmoda per a tots. Només cal escoltar aquestes velles mòmies socialistes que han aixecat la veu aquests dies per adonar-se’n. Com també és interessant escoltar les veus d’aquests que arriben per fer –diuen- una nova política i que em dóna la sensació que de nova no en té res perquè parteix dels mateixos vicis i prejudicis de sempre. Són moments difícils perquè el temps de les majories s’han acabat, no se n’adonen i no estan acostumats a governar en coalició.


El surrealisme s’ha establert a Madrid i em dóna la sensació que s’hi quedarà una bona temporada. Per molta imaginació que hi posin no els serà fàcil trobar un President de Govern. Aquí no ens serà fàcil governar, però allà encara els serà més difícil. Esperarem expectants…