dissabte, 16 de gener de 2016

Vacances de jubilat


Carrer de DalíasJa sabeu que les vacances dels jubilats modestos i amb no gaires recursos són els viatges de l’ IMSERSO. Com a digne representant d’aquesta classe social i acomplint el destí d’una gran majoria de jubilats he estat 8 dies de vacances a Roquetas de Mar(Almeria) i algú ja s’ha cuidat de recordar-me si m’havia perdut i que trobava a faltar el meu apunt setmanal…
És veritat que vaig marxar per la porta falsa i sense avisar. Però vaig considerar que no calia fer publicitat d’un viatge tan modest com el meu. Si hagués anat a Austràlia, a Nova York o al Pol Nord potser sí que hagués valgut la pena de fer més aldarull… Simplement han estat les vacances d’un pobre jubilat, tot i que alguns diuen que nosaltres no podem parlar de vacances perquè hi estem sempre. No és ben bé així, però no en farem controvèrsia d’aquest tema.
Durant aquests dies d’autèntic descans, de desconnexió mental i canvi de rutines he tingut temps també per pensar una mica en aquest blog. He passat balanç dels temes sobre els que més escric, en la freqüència, en la forma i fins i tot si calia continuar-lo o abandonar-lo ja d’una vegada per totes, després de més de 7 anys d’escriure-hi amb certa freqüència.Si hagués de fer cas de la quantitat de comentaris que rebo, segurament que hauria d’abandonar-lo immediatament. Però veig que, tot i haver-hi molts pocs comentaris, les visites que em marca el comptador continuen més aviat en ascens. I, per altra banda, sempre rebo alguna impressió cara a cara (allò que en diríem “en viu i en directe”) d’algun seguidor que més aviat m’anima a seguir. Per tant, he decidit continuar; pels que em llegiu de tant en tant i per mi mateix que, com he dit alguna altra vegada, m’ho passo bé escrivint i em sembla que em serveix de teràpia. I, en els temps que corren, si em puc estalviar algun quartet amb psicòlegs i psiquiatres tampoc està gens malament. Diuen que és una cosa molt saludable això de treure de dins les inquietuds, poder parlar els problemes o, simplement, compartir les enrabiades, les penes i alegries o els temes d’actualitat amb algú. He comprovat que el sistema millor i més eficient per a mi és escrivint-ho. Això sí: si en teniu ganes, sempre serà benvingut algun comentari que vulgueu fer, tant si és discrepant com no. Sigueu generosos i escriviu també vosaltres alguna cosa de tant en tant…
I passant a parlar ja de les meves vacances us diré que vam anar a Roquetas de Mar, el poble on hi va tocar aquest any el Gordo de Nadal amb l’esperança de poder-hi trobar abandonat encara en algun racó alguns euros perduts enmig de l’eufòria espirituosa i la disbauxa d’algun guanyador; però res de res. Ni una trista copa de cava! Com a màxim -i per si volíem exercir la curiositat- ens van indicar on era la petita i humil Administració de Loteria on va ser venut el Gordo. Pel demés, no gran cosa per explicar. Fa ja una colla d’anys que vam visitar aquests mateixos paratges en una excursió que fèiem la gent d’ Acudam i, per tant, ja teníem una mica vistos els llocs i els paisatges, tot i que vam aprofitar-ho per gaudir d’un parell d’excursions als encantadors poblets blancs de les Alpujarras. Fora dels dos dies de vent intens que vam tenir al principi, vam gaudir de bon temps. I una altra cosa: continua impressionant la contínua expansió dels hivernacles, el famós mar de plàstic, que diuen que és de les poques coses que els astronautes veuen des de l’espai.
I per acabar vull fer una menció especial al Jose, un guia excepcional que ens va acompanyar en les excursions que vam fer. Jo, que quan era estudiant em vaig dedicar durant tres o quatre estius a fer de guia turístic per la Vall d’ Aran i el Pirineu francès -i que sé prou bé que ser un bon guia no és gens fàcil-, he de confessar que vaig poder conèixer i gaudir del millor guia. El Jose és un home molt culte, sap explicar les coses, distreu, explica acudits amb una gràcia andalusa excepcional, fa riure, fa reflexionar… Un autèntic guia 10!. Ho té tot! Llàstima que ja està a punt de jubilar-se, segons algun comentari que córrer. Sigui aquest humil apunt, un homenatge al Jose, el millor guia que jo he conegut!