18 de Juliol: la vergonya segueix

Ja fa 82 anys d’aquell cop d’Estat. Per uns va ser un dia vergonyós perquè uns traïdors es van aixecar armats contra un Govern republicà elegit democràticament. Per uns altres, ja ho sabem, va ser un alliberament. Entremig, una guerra fratricida i milers de morts dels dos bàndols. Hi va haver excessos arreu i és aquí on costa molt posar-se d’acord de qui va ser més cruel. Depèn dels punts de vista, de les creences o adoctrinaments. Però ja sabem que una guerra és una guerra...

En allò que no hauria de costar tant posar-se d’acord és en tot el que va seguir després de la guerra, quan la venjança es va apoderar d’una Espanya franquista i feixista.

Acabada la guerra, alguns historiadors parlen de 115.000 antifranquistes assassinats entre 1939 i 1975. Es diu que hi va haver 500.000 empresonats i 550.000 exiliats.

No hi ha cap mena de dubte que es va crear un estat de terror amb milions de depurats, d’acomiadats dels seus llocs de feina, desposseïts dels seus béns, multats, sancionats i desterrats

Milions de ciutadans espantats, acovardits, oprimits, privats dels seus drets i plens i immersos en la por.

40 anys de dictadura i de mort de la llibertat.

40 anys de postfranquisme sociopsicològic heretat i de tímida democràcia tutelada, consentida i vigilada per poders fàctics.

18 de juliol, Dia de la Vergonya feixista, franquista i monàrquica.

(todoslosrostros.blogspot.com)

Però la vergonya segueix: grups d'extrema dreta campen impunement i algun policia pot atonyinar un periodista perquè sap que poca cosa li passarà. Entra a la presó qui no hauria d'entrar-hi i els que hi haurien d'entrar no hi entren o en surten ràpidament. Tenim un Estat de dret cada dia més tort i una justícia que fa fàstic. I un dictador enterrat en una basílica on encara se li pot rendir culte públic, amb concentracions de gent fent la salutació feixista i amb símbols preconstitucionals sense cap mena de vergonya i sense que ningú ho impedeixi...

Aquesta és l'Espanya del 2018.