dijous, 13 d’octubre de 2011

1000 entrades!

 

Tal com diu Eduardo Galeano –autor a qui jo admiro molt-

“Uno escribe a partir de una necesidad de comunicación y de comunión con los demás, para denunciar lo que duele y compartir lo que da alegría. Uno escribe contra la propia soledad y la soledad de los otros”.

Hi estic força d’acord  amb aquest text, però no del tot. Jo crec que s’escriu per necessitat. Encara que ningú et llegeixi i encara que sàpigues de cert que ningú llegirà mai allò que escrius. Tots hem començat escrivint poemes en la nostra joventut, amagant-los perquè ens feia vergonya que els demés els llegissin i, possiblement, acabant estripant-los. Però els escrivíem perquè ens sortia de dins; per necessitat.

Escriure ens ajuda a conèixer-nos, ajuda a explicar-nos i ajuda a explicar el que ens envolta. Ajuda a explicar el món i la nostra situació personal en un moment determinat en aquest univers en el que vivim, que ens fa viure i pensar d’una manera determinada.

Escriure, algunes vegades és un diàleg entre nosaltres i el que ens envolta i altres vegades potser és un monòleg amb nosaltres mateixos. És un continu rumiar (com les vaques) tot el que tenim dins l’estómac o dins el cor.

Aquest blog parteix d’aquesta necessitat i a vegades és monòleg, altres diàleg i altres és simplement plagi confessat públicament de coses que han dit altres i que a mi m’han agradat i que vull compartir.

Aquest blog neix de les ganes de dir coses, d’observar la realitat -si pot ser, poc a poc- i dir-hi la meva.  Per això el blog es diu A PEU i té com a subtítol : “Caminant a poc a poc s’observa millor la vida”. I, és clar, moltes vegades també hi ha la necessitat de compartir tot això amb altra gent que pot pensar igual o no. D’aquí la gràcia dels comentaris.

Tant de bo puguem seguir compartint per molts anys!

 

Gràcies a tots.

3 comentaris:

Ignasi ha dit...

Enhorabona cosinet!! Me n'alegro moltissim i et felicito per la immensa currada i et dono les gràcies, perque arrel d'una conversa que vam tenir a casa, va ser decisiva perquè m'animés a fer el meu propi blog que no se si el coneixes, si bé t'he de dir que el ritme d'entrades no es tant elevat com el teu, però et deixo la seva adreça perque el puguis seguir si vols i ja hem diràs que et sembla.
Ànims primo!! a fer moltissimes entrades més.
Ignasi.

Ignasi ha dit...

ondia!!!! m'havia deixat l'adreça del meu blog en la seva darrera entrada, soc un despistat!!
aquí la tens:
http://ignasiboya.blogspot.com/2011/09/lleida-terra-ferma.html

Jaume Pubill ha dit...

Gràcies, Ignasi. Ja veus! De mica en mica s'omple la pica, cosa que no m'imaginava quan vaig començar.
No sabia que tenies blog. Et seguiré i llegiré perquè segur que tens moltes coses interessant a dir.
Una abraçada