dimecres, 22 de juliol de 2015

…i tanmateix, es mou!

 

Eppur si muove (o E pur si muove) és una frase atribuïda a Galileo Galilei. Es tradueix com «I tanmateix, es mou». S’explica que la va pronunciar després de veure’s obligat a abjurar de la visió heliocèntrica del món davant el tribunal de la Santa Inquisició. Ja sabem el que significava en aquell temps haver de presentar-se davant d’aquell tribunal. S’hi jugaven anys de presó, desterraments i, fins i tot, la vida en alguns cassos. L’autoritat és l’autoritat i ja sabem que qui la té li agrada fer-se valer. I també sabem que per a certes autoritats les coses no són com són, sinó com ells volen que siguin. Dit, duna altra manera: si ells diuen que no passa res, doncs no passa res… tot i que nosaltres seguirem dient eppur si muove.
Com podeu suposar, em refereixo al que està passant des de fa temps entre el Govern de Rajoy i el de la Generalitat i als retrets que mútuament es van intercanviant i que cada dia aniran en augment . Allà diuen que no passa res (tot i que ara han canviat una mica les paraules i el que diuen ara és que no passarà res). Suposo que no són tan cecs ni tan imbècils com per pensar que no passa res. Per ells España és UNA i afirmen amb contundència total que seguirà essent UNA. Però, tal com deia José Bergamín, decebut en veure com esdevenien les coses ja en temps de la Transició, “si España es una, ¿dónde está la otra”. Per aquesta gent cavernícola i tan poc demòcrata del PP, España és UNA, i amb una idea d’unitat molt particular i molt seva i pretenen que segueixi sent UNA i INTOCABLE pels segles dels segles. Són com el Tribunal de la Inquisició que imposen les idees i s’atribueixen la raó -tota la raó-, tot i que és molt dubtós que tinguin la veritat. Raó i veritat no sempre caminen juntes. Ells creuen que la veritat i la raó es poden imposar per la força, sense adonar-se que potser les coses han canviat, les situacions són diverses, el temps és un altre i que ja és l’hora de començar a discutir amb honestedat certes coses que creuen intocables. I més si ho exigeixen des d’ Europa. Ho hem vist amb Grècia i ho veuríem amb Espanya en el precís moment que la Merkel digui que això s’ha d’arreglar d’alguna manera.