dimarts, 30 d’agost de 2016

Els cauran les dents


Fa temps que vaig decidir escriure tan poc com pogués sobre política en aquest blog. Abans ho feia més, però m’ha avorrit aquest ambient polític tan tèrbol, tan fosc i tan brut. No és pas que no hi hagi motius. Més aviat en sobren, perquè hi ha una colla de polítics que s’han especialitzat a fer el ridícul i cada cop que obren la boca diuen una bestiesa o una mentida. Quan érem petits ens deien que si dèiem mentides ens caurien les dents. Alguns polítics ja hauria de fer temps que no els n’hauria de quedar ni una!. Per això he decidit no amoïnar-m’hi gaire perquè hauria de perdre massa temps a criticar-los, desmentir-los i posar-los en evidència. He decidit no posar-me pedres al fetge, no fer gaire cas a tot el que escolto o llegeixo d’alguns d’ells, cada cop més cara-dures (els del PP i C’s semblen especialment entrenats en l’art de fer fàstic i de la mentida). Amb els seus pactes de pa sucat amb oli, plens de cinisme, avinences i mala llet ja es veu l’alçada moral d’aquesta gent i el que busquen. Em sembla que cada dia enganyen menys gent i de mica en mica es van retratant ells sols. Encara no puc entendre com arrepleguen els vots que arrepleguen...

He decidit que val més prendre-s’ho tot plegat amb calma i esperar que els polítics catalans tinguin una mica més de seny i vagin portant les coses vagin cap al seu camí natural, que no pot ser altre que el de la independència d’una espanya que no va enlloc i que ha perdut totalment el nord. Tot i aquesta bona disposició interna amb que miro de llevar-me cada matí per no perdre el bon humor, hi han coses que me’l fan perdre tan ban punt obro l’ordinador i em poso a llegir els diaris. Llavors és quan, de tant en tant, oblido els bons propòsits i no puc deixar passar sense comentar algunes coses.

I una d’elles és la que fa referència al trilingüisme que proposa aquest pacte malgirbat i malparit a què han arribat aquests dos socis pallassos (amb perdó dels pallassos de veritat....). No ho podia dir millor el Josep M. Ganyet en una piulada rodona que va fer ahir al seu Twitter:

Monolingües dient a bilingües que han de ser trilingües. #trilerlingüisme
Clar i català: No cal ser gaire llest per arribar a la conclusió que l’acord al qual han arribat el Partit Popular i Ciutadans pretén, entre d’altres mesures, carregar-se el model d’immersió lingüística vigent a Catalunya que, a criteri de la gran majoria d’entesos, ha donat molts bons resultats. La seva excusa és que a les escoles catalanes no s’ensenya prou castellà, contradient fins i tot el que fa evident el famós informe PISA que demostra que Catalunya està per damunt de la mitjana espanyola en quant al domini del castellà.
Això en quant a l’espanyol, tal com els agrada anomenar aquesta llengua. En quant a l’anglès que diuen -com a excusa- que volen implantar a tot el territori espanyol, és simplement la proposta amagada que, de fet, ja fa anys que persegueix el partit d'Albert Rivera. Com diu EL Nacional.cat, és voler implantar un model trilingüe a les escoles catalanes i fer que les llengües vehiculars siguin el català, el castellà i l’anglès. És a dir, que no només es facin classes específiques de d’aquestes llengües, sinó que es facin assignatures curriculars, com les ciències o les matemàtiques, en aquests tres idiomes per igual. I, aquest projecte és pensat, només, per robar hores al català tot i que no ho volen reconèixer. L’argument a què s’aferra Ciutadans és que a Catalunya hi ha un baix nivell d’anglès, i que només les famílies que “poden pagar mil euros al mes per portar els nens a escoles estrangeres” saben aquest idioma (es veu que a la resta d’Espanya aquestes coses no deuen passar....). Aquesta tesi, però, queda desmentida quan es comproven les dades del nivell de coneixement d’anglès per comunitats autònomes a Espanya. Catalunya, lluny de veure’s perjudicada pel model educatiu basat en la immersió lingüística, es situa en la tercera posició del rànquing, segons l’estudi EF English Proficiency Index de l’any 2015. Pel que fa a les ciutats, Barcelona és el segon nucli amb més domini de l’anglès, gairebé amb la mateixa puntuació que Madrid. En general, el nivell d’anglès dels catalans és considerat alt i només el superen el País Basc i Navarra. Per darrere, també amb un nivell alt, s’hi troba Madrid, les Illes Canàries, Cantàbria, les Balears, Galícia i Astúries. D’altra banda, el nivell de coneixement de la llengua que hi ha a la resta de comunitats és considerat moderat. Múrcia, el País Valencià i Castella la Manxa tanquen la cua del rànquing. A ningú se li escapa, però, que la immersió lingüística catalana és al punt de mira d’aquesta gentota per tal de fer-hi bona punteria i disparar tanta munició com puguin per liquidar-la.
Aquestes coses, entre moltes altres, són les que m’indignen, em fan fàstic i fan que em posi a escriure sobre temes que ja semblaven superats i acceptats. Però no se’n sortiran per més que facin. Si no ho va aconseguir l’autèntic i original (el caudillo Franco), menys ho aconseguiran aquests aprenents franquistes de pa sucat amb oli.